A vegades, quan em poso a pensar es com que la meva vida de certa manera m'avorreix i em cansa la mateixa monotonia de sempre. Tampoc li trobo el sentit i no tinc pensaments suïcides ni res per l'estil pero crec que vivim per viure i acabar morint. No li veig el sentit a tot això i m'agobia que sent tan jove tingui aquests pensaments i no disfruti de la vida. Entre els estudis que no em van gaire bé i jo mateixa que em menjo el cap... Es un martiri!
Estrella Dorca Data: 12/03/2020 12:17
--
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.