Bon dia guapissimaaa!
Primer de tot agrair-te que no et rendeixis i que segueixis insistint! Es nota que ets una noia molt valenta i que estas disposada a canviar aquesta situació encara que no sigui fàcil! No et plantegis el fet d'haver-te tornat a engreixar com un fracás, perquè estas fent un camí llarg i difícil en el que hi haurà moments que milloraràs i altres que tindrás recaigudes. Però les recaigudes no són un fracàs, formen part del procés, i fan que cada vegada siguis més forta.
Comentes que tens altres problemes psicològics, així que entenc que estás en mans de professionals. És molt important que confiïs en ells i segueixis el tractament que et proposen, perquè ells coneixen el teu cas i podran adaptar el tractament a totes les teves necessitats. Pensa, que quan parles de menjar sense tenir gana, normalment passa perquè hi ha alguna cosa en les nostres vides que ens fa patir però no sabem com gestionar-la. Així, que el més important serà treballar això, per tal de que desenvolupis noves eines per poder fer front a aquesta angoixa. Una part del camí ja l'has fet, depèn de TU seguir endevant!!
Vull que sàpigues que encara que la teva mare no li hagi donat la importància que tu esperaves i que no et pugui acompanyar a l'ACAB, pots trucar per telèfon i si els expliques tot el que ens has comentat aquí t'escoltaran i segurament podràn trobar una altre manera d'atendre't i ajudar-te. Pensa que están aquí per això, així que t'animo a que ho tornis a intentar. De totes maneres, ara que ja no ets menor d'edat, que sàpigues que hi pots anar tu, si el que et tira enrera és anar sola pots anar acompanyada amb la persona que tu necessitis l teu costat (amiga, coneguda, familiar,...). Pensa que a vegades per els pares és molt difícil d'admetre aquest tipus de dificultats. Sobretot perquè potser no coneixen masssa bé de què va el problema i no l'entenen.
Molts ànims guapa, es necessiten més noies valentes com TU!!
Una abraçada,
Judit (psicòloga)
