Amb por de menjar-me el mon

Boones,
Veureu últimament tinc uns dies de bajon, la cosa es que en sé la causa però no com solucional-los.
Us explico, sóc conscient de que pateixo anorèxia, en sóc conscient, i la porto patint des de 3r de la ESO, i ara faig primer de batx. Al principi vaig deixar de menjar alguns àpats però a la tarde m’agafava ansietat per no menjar i menjava cotxinades. Més endavant, vaig saber gestionar aquesta ansietat ja que menjava molt poc en comptes de res, i la cosa és que ho podia fer perquè per qüestions d’horaris havia de menjar sola. Ja a l’estiu dons només dinava i si podia quantitats molt petites i sopava igual. El problema es que ara, per causa d’horaris he de dinar cada dia amb ma mare, i està tot el rato a la cuina, ni dorm ni res. El fet està en que ni que ho intenti, no sóc capaç de menjar-ho tot. Sempre penso amb les calories que té però tot i que ho intenti tinc la sensació de que tinc l’estomac ple molt aviat i que la meva gana s’acaba molt ràpidament. Aquest any, m’aixeco a les 7 i no esmorzo fins les 11, que esmorzo 5 o 6 galetes maria que son 186 kcal. Clar, aquest nombre em fa mal veure’l i m’agradaria esborrar-lo però em fa por que si no menjo esmorzar em maregi i em portin al metge o a un alàlisis. Aquest any també, per a controlar-me intento posar-me el límit de kcal entre 1200 i 1500 tot i que algun dia arribo a 1000 i algun sobrepasso el meu límit.
També tinc poc de baixar massa, és a dir, ara peso 45kg i medeixo 1.60. La meva intenció es baixar fins a 40kg tot i que també em fa por degut a que aquest any estic trobant amistats noves i tinc més clar el meu futur i no vull espatllar-ho amb la anorèxia. Per l’altra banda tampoc vull preocupar els pares i fer-los patir, i penso que tot anirà millor tenint-ho en secret. També tinc intencions de comprar laxants perquè he provat de vomitar però no soc capaç i penso que amb els laxants serà més fàcil. Sé que en breve em portaran al metge però no pel pes, perquè sempre porto roba ampla i ho amago fàcilment, sinó per proves d’al·lergia. Tinc por de que, degut que fa des de sisè que no em pesen ni em medeixen ni res tinc por de que vegi que fa molt temps i em faci una revisió general, ja que un dia els meus pares i el meu germà hi van anar i els hi va fer de la nada, i si m’ho fes a mi els meus pares veurien que estic baixa de pes i me tindrien controlada i pegant-me la bronca tot el dia.
A més, aquest curs al canviar d’escola hi ha una nena a la classe que la porten molt a bcn pel tema pes i això, ja que no ho diu clarament. Tinc por a que em passi això perquè en veritat noto que ella està prima i que té almenys indicis d’anorexia, perquè se li nota, i tinc por a que tingui que anar molt sovint al metge. Ja que sé que en tinc però tinc la sensació de que ho puc anar controlant. Tot i així, també em fa por que tot i que he intentat pensar algun bon moment per dir-ho, no en trobo, i tampoc vull estar sempre així. Ja que quan acabi batx- sele- uni... No vull perdre anys.
Estic molt confosa perquè es com que vull baixar de pes però tampoc vull perquè em fa por. Es com que jo vull menjar perquè tipo a l’esmorzar doncs tinc gana però tinc la sensació de que em tinc que controlar i de privar alguns aliments pel meu bé. Sóc conscient de que el que faig no es sa i de que estic prima pero amb la sensacio de que vull seguir
Estic en un moment de la vida que tinc ganes de menjar-me el mon però també em fa molta por
Gràcies per ajudar-me