Bon dia boniqueta!
Primer de tot moltíssimes gràcies per
compartir-ho amb nosaltres!!
A vegades, el nostre entorn
ens transmet la idea de que si tens un bon cos no
El més important és
treballar per tenir una bona AUTOESTIMA, que t’acceptis i et
Una abraçada,
Judit (psicòloga)
Bon dia boniqueta!
Primer de tot moltíssimes gràcies per
compartir-ho amb nosaltres!!
A vegades, el nostre entorn
ens transmet la idea de que si tens un bon cos no
et pots sentir insegura perquè és el que tothom vol... Doncs
NOOOOOOO!!! Tots
ens fan sentir incòmodes) tinguem el cos que tinguem.
El més important és
treballar per tenir una bona AUTOESTIMA, que t’acceptis i et valoris tal i com ets. Perquè hi ha coses que NO es poden
canviar, i no tenim més
perfecta" no existeix perquè la bellesa és relativa. El que m'agrada a mi,
no té perquè agradar-te a tu. Aquesta és la gràcia, que PA GUSTOS COLORES!! A
més, tenir un bon cos no és el més important. Si tens un bon cos però ets una
persona amb la que no es pot mantenir una bona conversa, riure, confiar i
compartir moments; de poc servirà! I segur que no és així. Ets més que un cos,
el teu caràcter i les teves habilitats també conten i això afecta a la imatge
que tenim i que tenen els altres de nosaltres mateixos. Per AGRADAR als altres,
primer ens hem d'agradar NOSALTRES. És una qüestió d'actitud. També has de
pensar que les emocions afecten moltíssim a la nostra autoestima, en com ens
veiem. Aprèn a mirar-te amb bons ulls. Per tant, el meu consell és que et miris al mirall i intentis observar
tots aquells detalls del teu cos que t'encanten. Que et descobreixis, perquè si
et fixes en els detalls trobaràs parts boniques i úniques del teu cos amb les
que potser abans no t'havies fixat.
I, no t’avergonyeixis mai
dels teus sentiments. Segurament la teva mare pateix per tu cada vegada que et
veu amb els ulls inflats, perquè vol que estiguis bé. Si li expliques el que et
passa es quedarà més tranquil·la i veurà que per tu és important, que t’afecta.
Potser inclòs et dones compte que TOTS en em sentit així en algun moment. Pot
ser una manera de compartir sentiments i experiències amb la teva mare que us
uneixin, i fins hi tot podràs descobrir que ella també té els seus complexes i
que també s’ha sentit VULNERABLE en algun moment.
Una abraçada,
Judit (psicòloga)