una mica de tot

Hola,

Us escric perque ja no se que fer en aquestes altures...
Aquest any he començat a anar a una psicologa, però per temes de familia, per el meu to de veu i etc...
o aquest era el plan dels meus pares.
El que de veritat no saben es que em pasa algo important que no em deixa viure, si pogues escriure tots els sentiments i coses que he pasat jo crec que serien massa i molt diferents però desde fa com tres anys que no em sento be amb mi mateixa, ni a casa, ni a l'escola..a cap lloc. Desde llavors em sento buida, trista, culpable per tot el que faig patir a la meva familia, de vegades penso que m'agradaria no existir, no he pensat en suicidarme encara pero si que de vegades penso que m'agradaria tenir una enfermetat terminal o algo i no haver-ho de fer jo, jo no em suicidare, tinc por, però penso que estaría millor sense estar. Quan he d'anar a l'escola em donen ganes de plorar i em trobo molt cansada, faig l'esforç.. però no tinc ganes de veure a ningú. Arribo a l'escola i l'unic que rebo son males notes, ho he intentat aixo d'atendre a classe pero es com si no pogues encara que dessitgi, tots pensen que no faig res perque no vull, pero es perque no tinc forces de res.
A part de tot aixo sempre he tingut complexe amb el meu cos, pero desde fa tres anys o dos tot ha començat a ser una preocupació durant tot el dia...
i si resumeixo per que sigui mes rapid ha anat a pitjor, va haver un any que vaig tenir jo crec que anorexia, em sentia culpable per exemple per esmorzar un iogurt i feia exercicis per cremarlo, s'em va tallar la regla durant sis mesos pero tot aixo es va calmar i va tornar. A lany seguent vaig començar a tenir problemes d'amigues no per cap raó sino que no em sentia part de res, com que si no hi era no importava, vaig estar tant trista aquell any que plorava com cada dia (tot això encara ho sento) i vaig ferme mal fisicament, potser dos cops pero ja esta i ningu ho va saber. Per ultim aquest any (aqui ja vaig començar la psicologa)... pensava que anava a anar millor pero desde linici de curs vaig començar a vomitar el que menjava, i em sentia molt malament despres de menjar i em donaven ganes de plorar per haverho de fer.. però havia aconseguit baixar tant que no volia tornar abans. tot aixo. No us imagineu que es obvi fisicament perque jo mai he estat prima osigui que ningu s'adonaria de cap problema per aixo.. Ara ja no ho faig, lultim cop va ser a cap dany pero ara estic fent dieta, i com he dit abans em sento molt malament sento que tot m'esta anant molt malament i que no aconseguire mai res i el meu fisic es una cosa que em fa sentir tant malament..sento que tinc depresio, que lo dels tca s'envan i tornen pero les ganes de morir o simplement deixar d'estar amb ningu no desapareixen, ploru cada dia i aquestes setmanes he arribat al punt maxim de no poder soprtar res i casi parlo amb la meva mare, pero no ho he fet i no em dieu que ho fagi perwue es una cosa molt dificil casi impossible de comunicar i jo no se quina llibertat tindre sobre mi mateixa despres d'aixo.. potser mobliguen a menjar coses que no vull o simplement no sortir de festa per por de que fagi algo.
Doncs aixo es lo que magradaria poder dir o parlar pero de veritat que no se com i jo no se que faran amb mi despres de dir tot aixo, potser no els sorpren per el que poden veure de mi pero no veuen del tot el que pasa dintre. El que més m'engoixa es que tinc un cop a la setmana psicologa i no aguanto mes de no saber dir tot aixo, cada dia vaig pensant que ho sabra o que mho preguntara i podre dir si!! aixo es el que em passa!! pero no avançem, sento que surto igual que entro.. algo li he comentat, pero no parla de cap nom, es a dir, diagnostic o simplement parlem de coses que no son les que de veritat vull tocar.
Magradaria saber si vosaltres podrieu dirme que creieu que em passa per ferme una idea i quins tractaments o solucions hi ha??
Com faig per paralar-ho amb algu? amb qui? amb la psicologa de quina manera?