Hola Melanie. Sóc l'Assumpta.
Entenc que quan dius "algú en qui pensar" et refereixes a un noi oi?. Bé, dir-te que això ens passa a gairebé a tothom, i més a la teva edat. Els humans som sers socials i això vol dir que necessitem estar en contacte amb altres persones per sentir-nos bé. I també ho passem malament quan alguna relació no acaba de funcionar, algú ens diu "NO" o simplement no surt com ens havíem imaginat. I després, durant uns temps (dies, mesos) ens podem sentir buits, tristos, etc. Tal i com tu expliques. Però aquestes coses formen part de la vida, les hem d'acceptar i intentar que no ens paralitzin del tot. Caiem...però ens hem de tornar a aixecar. Segur que ho has sentit a dir moltes altres vegades. Un altre tema és el de la timidesa. Hi ha persones que són més obertes i que tenen facilitat per parlar, iniciar temes, relacions, etc. i n'hi ha d'altres que els costa més. Això no es canvia el 100% però sí que pots treballar-te aquesta timidesa perquè no interfereixi tant en el teu dia a dia. En el teu cas, però, crec que pot estar molt relacionada amb els nois, i amb el què et va passar en la teva última relació, tal i com tu dius. Jo et proposaria que revisis com tens l'autoestima en aquests moments (com et veus, si t'acceptes tal i com ets, si et valores, si et creus capaç de, si ets massa perfeccionista,...etc.) i intentis posar-hi solució. Un consell: accepta't, respecta't i valora't. Fes una llista de coses teves que t'agraden i de coses que et surten bé, escriu-te una nota amb algo positiu teu tipus "Sóc la millor" o "M'estimo tal com sóc" o "Me'n sortiré", etc. i posa-te-la a un lloc on la puguis veure cada dia. Si no te'n surts tu sola, demana ajuda professional.
Gràcies per la teva confiança. Endavant!!!
www.facebook.com/assumpta.munsaltarribapsicologa
www.interpersonal.cat
