Hola preciosa!
Primer de tot gràcies per escriure'ns!!! Ens agrada molt poder-vos escoltar i ajudar.
Moltes vegades ens pensem que les estries són una cosa dolenta que hem de eliminar del nostre cos.
Així en plan broma sempre penso: Què ens han fet les pobres?
La societat ens ha venut que estan malament perquè així pot omplir-se les butxaques de diners oferint-nos remeis (molt ineficaços) per desfer-nos d'elles.
Et posaré un altre exemple: Imagina't que jo ara poso de moda que el nas és lleig. Que el nas no serveix per res, que amb un forat per respirar ja fem suficient. Tothom es voldria treure el nas... la gent que no es pogués operar se'l taparia amb una màscara... a les fotos el retocarien amb photoshop... Oi que sona ridícul? Hem d'aconseguir tenir la mateixa sensació quan ens parlen de les estries.
Les estries són marques a la pell que queden com a senyals del que el cos s'ha estirat, ha crescut,... Encara que creguis que no, jo no he conegut mai a una dona que no en tingui alguna. Depen de cada persona, en tenim més o menys, però és una cosa tant natural, "como la vida misma"! El que passa es que ens han venut que es lleig...
Costa acceptar aquestes coses, t'entenc perfectament! Però no t'han d'agradar, simplement pots pensar que no t'agraden, però formen part de tu, i no t'han d'impedir res!! Posa't el banyador (i ara més que és estiu i fa caloreta) i mira't les estries i repeteixe-te 100.000 vegades: això és normal.
El que no es normal són aquestes cames plenes de photoshop que veiem al insta, o a les series, o a tot arreu...
Les cames tenen: estries, cel·lulitis, pèls, granets, venes, cicatrius (si hem caigut molt de petites jeje) i són les nostres cames, tant estupendes com nosaltres!
I quan dic cames, també dic braços, panxa, esquena, culete...
Fa un temps vaig llegir un text que em va encantar d'un Instagram que segueixo que es diu "El cuerpo que somos" que deia: Las estrias. Aparecen en todas las formas, tamaños de cuerpos y no son una falla personal. Vienen en diferentes tonos, formas y profundidades, desde color púrpura hasta vetas plateadas suaves. Son tan naturales como las marcas de un árbol o las líneas en los pétalos de las flores. Demúestrale a tu cuerpo que lo amas suficiente como para entender que se estira y crece para darle el espacio que necessita para florecer. NO llamarlo hermoso seria una mentira.
És preciós oi?
Espero haver-te fet pensar i haver-te ajudat!
Una abraçada!
Alba Garcia
Psicòloga
