Em sento sola, no em motiva res, no vull saber res dels meus pares, m’agobia tot, no surto...

La veritat es que fa un temps, els meus pares no es porten gaire bé, soc conscient de que estan separats, encara que hi viuen junts. Jo estudio a un poble diferent d’on visc, i en puc dir que no els veig massa i quan els veig no fan res més que barallarse, i a sobre ho paguen amb mi, la qual cosa fa que em pose nerviosa, trista, em poso coses al cap, m’agobio i vull marxar de casa.
Amb qui em porto millor dels dos és amb el meu pare, la meva relació amb la meva mare es horrible, i jo ho he intentat parlar moltes vegades amb ella perque penso que lo millor es solucionar el que esta passant, pro sempre acabo plorant, perque la meva mare em fa sentir molt malament i no veig que tingui intencions d’arreglar res.
Des que passa tot aixo amb els meus pares a mi se m’han tret les ganes de tot, d’estudiar, de sortir amb les meves amigues, de passar temps en família... l’únic que em fa sentir bé és l’esport i també pensar que si tot va bé, sols em queden 2 anys per poguer viure sola.
No se que vull fer quan sire gran i tinc temor a començar el batxillerat, no em veig capaç de superar aquesta etapa, ja que amb tot el que sento ara mateix, no soc capaç de concentrarme, ni de posar ganes a res del que faig no de motivarme. Aquest curs no ha anat tant mal, però, la meva concentració ha sigut inexistent, les meves ganes les he vuscat per tot i encara no les he trobat!! He tret tot tipus de notes... pero ni les millors (9,10) m’han fet sentir orgullosa, ni contenta...
Jo només vull ser la noia d’avans, vull tornar a somnriure cada dia, vull tornar a classe amb totes les ganes d’aprendre i de sentirme orgullosa del meu esforç, vull ser capaç de concentrarme en tot allò que m’agrada i en el que no també, vull sortir amb les meves amigues sense tenir que pensar que quan torni a casa, el millor que puc fer es tancarme a l’habitació. Soc concient de que no tot en aquesta vida es bo, i també soc conscient de que quan viure sola serà més complicat perque tens mes obligacions, pero l’únic que vull es saber com puc parar de sentirme com una merda, i que hauria de fer per sibreviure els dos anys que em queden...