Ajuda, si us plau.

Hola! Porto ja tan temps desesperada, espantada i reprimida que al final he decidit escopir-ho tot. I és que, com diu el títol, ja no sé que fer. Porto quasi tres anys igual, i no ho puc superar, i crec que estaré així tota la vida.

Em sento com si no sentís, m'és igual tot, penso continuament en el suicidi, en l'autolesió, en deixar-ho
tot. A vegades estic veient la tele, i de sobre ploro.
He tingut problemes amb el menjar, he estat molt de temps lesionant-me a mi mateixa, i sentó que tornaré a recaure. Que tornaré a fer-me mal. I no vull, però sí que vull.

Es estrany per que sóc d'aquelles noies que es passen el día rient (tot i que a vegades he passat d'un atac de risa a ofegar-me i acabant cridant i plorant) i parlant, però al final del día tot és una merda. I el més fotut de tot és que no sé per qué. Porto una vida normal i no demano res. Però, simplement, no estic bé.

Vaig al psicòleg, encara que no en serveix de res, perquè mostro la meva "faceta" bona. I a sobre està la meva mare davant. Així que estic igual. Com una merda.


Ja no sé què fer, estic estancada en un laberint sense sortida. He intentat fixar-me en les meves "virtuts", pero res. Res de res.

He de dir que a vegades m'oblido de tot això i penso en estar bé, però acava tornant.

Necessito ajuda, de veritat. Sentó que sigui tan llarg, però m'havia de desfogar.

Hola! Sóc l'Eli Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Pel que expliques veig que estàs passant un moment molt dur!!!! Entenc com deus estar!! També entenc que a vegades t'oblidis i vulguis fer com que no passés res, però se del cert que aquesta no és la solució!! Per res!!! Com et dic estic d'acord en com et sents per dins, i per tant dels pensaments i emocions que et passen pel cap!! Però també et dic que molts d'aquests pensaments t'estan fent mal, eprquè t'imbaeixen i a més no són certs: Això no durarà tota la vida!!!!

És un bon pas que vagis a teràpia, però pel que em dius hi vas de visitant!! no amb ganes de cudiar-te , doncar-te valor i sentir-te lliure i responsable amb la teva vida!! ET MEREIXES SENTIR-TE DE TOTES AQUESTES MANERES QUE DIC!!!!

Et recomano molt que aprlis amb un adult de confiança. Amb la teva mare, o mb un professor que confiis, etc. Fins i tot et demano que aprlis amb la teva terapeuta i que li diguis com et sents de veritat i com et sents en la teràpia!!! Ella és una professional i sap perfectament com estàs per dins!! Demano que vols que això es converteixi en un espai individual per tu, almenys per unes sessions i que puguis parlar lliurement sense ella davant. Aixi també pots parlar amb la teva terapeuta de com vius la terapia i de que no saps què fer perquè et funcioni.

Dóna't la oportunitat de veure la vida des d'una altra perspectiva!!! Confia en el que et dic!! Has de fer aquests moviments per a comenar veure com se'n van els núvols!!! Veuràs que quan comencis a caminar les coses es mouen!!! Confia en el teu coratge i la teva fortalesa, tots en tenim, tots!! T'ho dic de veritat!!

Ànims!!