Hola de nou!
Si els viatges no es poden aplaçar perquè ja ho tens tot tancat, doncs és clar que no pots fer-hi res, però has de saber que per molt que te'n vagis a l'altra punta del món, tu seguiràs amb les mateixes inseguretats respecte el teu cos i el menjar. és més, el fet d'estar fora i davant la incertesa del que hi haurà de menjar, augmenti la teva preocupació per aquests temes. Així doncs, sigues conscient d'aquests pensaments i mira-ho de compartir amb els teus companys de viatge per a que no ho hagis de portar tu sola.
No és tan fàcil dir "prou, fins aquí" i deixar d'obsessionar-se. Es requereix un treball psicològic i emocional, i el tractament és la única via que et pot ajudar i recuperar-te. Em sap greu, però per tu mateixa és bastant difícil que facis desaparèixer aquests pensaments obsessius respecte el menjar. Deixa't aconssellar per professioals que saben què fer en aquestes situacions. O bé, pots anar a L'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia C/Mallorca 198 a informar-te i explicar la teva situació amb total llibertat i sense cap mena de judici. És un servei gratuït que serveix per orientar-te. Pots trucar al 93 454 91 09.
Ja que estàs en un punt de consciència i coneixement de la teva situació, jo t'animo a ser valenta i contactar amb aquesta associació que de ben segur t'ajudarà i no perds res. Veuràs com és un espai de confiança i on pots explicar lliurement el que et passa.
Sigues forta, sé que és una època molt complicada per tu i segurament pels que t'envolten ja que et deuen veure patir. Tu segueix endavant i fes algo al respecte. Busca ajuda. ja ho estàs fent! :)
I recorda, no tot es redueix a un físic i al control del menjar. Hi ha moltes coses boniques en aquesta vida i no les podrem veure si tenim els ulls tancats. Hem de gaudir dels moments que ens brinda la vida i poder gaudir del menjar, els viatges, la família i la salut sense haver-nos de preocupar per si ens queda bé un banyador o tenim cel·lulitis. VIU :)
Espero haver-te ajudat de nou guapa,
Laia Raventós,
Psicòloga.
--