4 gats

Hola, a veure... jo vaig estar ingressada en un hospital psiquiàtric el 2016, allà vaig conéixer una noia que per mi és molt important com amiga, tot i que ens deien que nosaltres no ens podiem fer amigues, però ho erem igual. Per què explico això? Doncs ara veureu. Aquesta amiga que vaig fer ella ja hi era quan a mi em van ingressar i quan jo vaig marxar ella encara hi continuava sent. Ja porta 3 o 4 anys ingressada, però ara uns dies concrets la deixen anar a un lloc que és per et preparen x treballar i si tens trastorn mental. I jo estic també vinculada a aquest lloc des de que vaig sortir de l'ingrés. El cas és que tornem a estar juntes com amigues... però jo sóc una persona que em costa molt relacionar-me i a vegades tinc ganes de dir-li moltes coses però no sé què... i llavors em poso molt trista... també em passa que jo la vull seguir sempre. Però ella té altres amigues i per ella no sóc tan important i això em deprimeix molt.
També estic com una mica gelosa d ella pq a ella els monitors sempre la tracten molt bé i sempre li pregunten com estàs i tal.. i a mi em venen ganes de tornar-me a fer mal (ho he tornat a fer però quasi res només rascades..) però és que em fan venir ganes d estar més malament. I em fa venir ganes de que m ingressin i tal. I estic molt desesperada (i ja us vaig fer alguna més consulta però encara no m heu contestat
I ja us havia dit anteriorment que tinc ganes de prendre'm pastis.. i encara estic amb lo mateix...
Jo també vull que els meus monitors em controlin com fan amb ella i que la cuiden molt bé i amb ella li donen la medicació, jo me la tinc que prendre jo i ja està...no sé em sento inútil i sola i molt depre.
(El títol he posat això per saber que és la meva consulta)