Tristesa

Hola!!
En primer lloc m'agradaria agrair-vos el temps que dediqueu responent a totes les consultes que us fem els adolescents.
Em sento molt trista, a primària vaig patir Bullying. Aquest any he començat secundària i ja no en pateixo, però em sento trista perquè no m'agraden els meus amics, vaig amb els per no estar sola, i quan estic amb ells no puc ser jo mateixa, ho he intentat però si em mostro tal i com sóc, no m'accepten. Fins i tot he arribat a un punt que ja no sé ni com sóc, ni quina és la meva personalitat. I quan penso que encara em queden uns quants anys sense poder tenir amics de veritat, em dóna la sensació de que tots aquests anys han estat anys perduts. Algunes nits en poso a plorar, per el sentiment d'impotència de no poder fer res al respecte. M'agradaria explicar-ho als meus pares, però sempre els hi dic que tot va bé i que estic molt contenta a l'insti i si ara els hi dic que ho estic passant malament, es pensaran que els he estat enganyant, i això no vull que passi de cap de les maneres. Que puc fer?

Gràcies de tot cor,

Anònima