No se que fer en aquests moments de me vida.
Ho explico des del principi de tot: Quan vaig canviar de escona feia 4t i des del primer dia anava i rornava de l escola amb un vei meu, que anav a me clase. A 6è vaig sentir que magradava pero no nestava clara dels meus sentiments ja que encara anava a 6è, i al cap dun temps no hi vaig pensar mes. Han passat els anys i cada cop som mes bons amics, ara fem 4t ESO, i segueixo anant i tornat cap a casa amb, des del bus. La questio es que ara fa com 2 o 3 mesos, despres de pensaro bé, sento que encara m agrada i no puc estar sense ell. La cosa és que segons les meves amigues, també li agrado, mirant la manera de com em parla i em tracta, jo li vui dir per que magrada perquè no maguanro mes i és imposible viure aixins. Estic penant en ferli una carta pel dia del seu aniverari (que és d aquí 2 setmsnes) ja que no tinc el valor de dirli a la cara, però em fa massa por dirli , perquè si diu que no, no podre soportar perdrel com a amic.
Estrella Dorca Data: 02/09/2019 13:57
--
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.