No sé perquè escric això

Holaa, la veritat és que no sé per on començar.

Actualment vaig a 3r d'eso, medeixo 1,60 i peso uns 50-52kg (fa un mes ficava 50,5kg). Em veig i em sento molt gorda. Vull arribar a pesar 40kg.

Crec que mai he tingut una bona relació amb el menjar. De petita estava molt gordeta, (des de sempre ho he estat), i crec que això va ser el desencadenant de tot.

A 1r d'eso, pesava 58kg, menjava molt malament, menjava moltes "guarrerias", no menjava vegetals casi mai i no es que portés una alimentació del tot saludable. No feia massa exercici. A finals de 1r, pesava 53kg, ja que havia deixat de menjar malament, no esmorzava i llençava l'entrepà, per poder estar prima.

A segon, vaig començar a controlar molt més el que menjava, no menjava carn, o casi mai, i feia més exercici. A vegades em saltava el sopar o ho intentava. Algun cop m'havia provocat el vòmit.
Després, aquestes vacances, vaig tornar a menjar malament, i vaig arribar a pesar 55kg, em veia pitjor.

Ara a 3r, peso 50,5kg, i faig molt exercici. Ara es  quan més malament em sento amb mi mateixa, em veig molt gorda i em  faig fàstic.
Només dino (de 15:00 a 15:30), perquè faig "ayuno intermitente" per aprimar-me. Algun cop no he menjat res en tot el dia, altres per exemple, m'he provocat el vòmit perquè m'havia menjat 3 crossants. Consumeixo unes 500 calories al dia més o menys, i això em frustra perquè voldria consumir-ne moltes menys. No menjo llet,  yogur,  carn, ni hidrats de carboni perquè engreixan. L'últim cop que em vaig prendre un got de llet, va ser aquestes vacances, sinó recordo malament.

Molts cops li dic a me mare que em trobo malament o que em quedo a sopar a casa de les meves amigues per no haver de sopar.
Tinc 2 aplicacions per comptar calories i perdre pes.
Les meves amigues em diuen que no estic gorda, pero jo em veig així.

També he de dir que tinc molts problemes intestinals, va haver-hi una semana en què cada cop que em llevava feia diarrera, i això m'agrada perquè en feia sentir que m'aprimava.

La meva millor amiga em diu que estic obsesionada amb el menjar, perquè llegeixo, miro documentals sobre aquest tema i conto les calories, no es l'única persona que ho diu.

Estava buscant dietas en una pàgina pro Ana i pro mía i vaig llegir que menjar xiclets sense sucre era bo perquè tenien efectes laxants. Al dia en puc consumir uns 32. Vaig intentar unir-me en algún grup d'aquests, pero no n'he trobat cap. Faig moltes dietes, però no m'aprimo mai, cada cop em sento més gorda.

Sóc molt competitiva, i això fa que cada cop que hi hagui un examen, vulgui treure la millor nota, i quan no la trec m'enfado amb mi mateixa i em deprimeixo. O que constantment pensi en què he de ser la més prima de la classe, i la que millor notes treu. Em comparo molt amb els demés i tinc l'autoestima molt baixa.
Quan em miro al mirall em faig fàstic, penso que si estigués prima seria guapa i les coses m'anirien bé.
Tinc 2 germanes i desde sempre m'he sentit inferior a elles, ara vull superar-les i ser la millor.

Odio l'estiu, sempre sóc de les ultimes persones en portar màniga curta, i no porto mai pantalons curts perquè m'avergonyo. No vaig mai a la platja ni a la piscina.

No sé si te algo a veure però, últimament estic  cansada, tot i que dormo. I tinc les plantes de les mans i dels peus, i la part de adalt de l'ull d'un color com groc. Algun cop m'he marejat.


No sé perquè ho he escrit, ni tampoc sé si tinc un problema, només vull estar prima i que em diguin que m'estimen i que estan orgullosos de mi.

Perdó per el rollo.
Gràcies per adelantat.

Hola guapa,

En primer lloc moltes gràcies per compartir amb nosaltres un aspecte tan personal i important per tu. 

Pel que em comentes veig que des de fa uns anys et preocupa cada vegada més la teva alimentació i també el teu cos, i també veig que el teu pes ha anat baixant cada vegada més, fins al punt de voler veure cada cop un número més baix a la bàscula. 

Comentar-te, que fer restricció del menjar o fer dejú intermitent no és una opció saludable per tu, doncs el teu cos està en fase de creixement i no donar els nutrients que necessita podria fins i tot aturar-lo. Tampoc et recomano seguir els passos de webs com Ana i Mia, o el consum de xiclets per anar al lavabo.

Pel que em comentes, estaria bé poder parlar d'aquest tema amb algú especialitzat. M'agradaria donar-te el contacte de l'ACAB (Associació contra l'anorèxia i la bulímia) per tal de que puguis començar a solucionar aquesta situació que tant et fa patir. Pots posar-te en contacte via mail o a través del següent telèfon 93.454.91.09.

A l'associació podràs parlar amb una persona especialitzada i podrà ajudar-te a trobar recursos per afrontar aquesta situació. Ets molt valenta per explicar el que està passant, i aquest és el primer pas per poder solucionar-ho. 

Espero haver-te ajudat.

Una abraçada

Laura Fernàndez

--