Hola Elena, tinc 14 anys d'aqui poc 15. Estic passant per un mal moment, se m'ajunten diverses coses: amb això de la crisi els meus pares tenen poca feina, la meva avia té Alzheimer de ja fa un bon temps i el fet de que no em conegui m'afecta molt, les amistats no sé quines realment m'aprecien, qualsevol burrada que em molesti m'ho emprenc molt en serio a la més mínima, intento riure i ser feliç però sempre em venen molts pensaments negatius a la ment (de vegades sóc massa pessimista), crec que tinc poca autoestima, em costa acceptar-me tal i com sóc tan en físic com psicològic...i altres coses. Em passo molts dies plorant, m'entren atacs de nervis i de vegades em poso a cridar i a tirar-ho tot pel terra. No em considero una boja però tinc por de que se'm creuin els cables i faci alguna bogeria que no cal...
De vegades li explico a la meva mare com em sento però, moltes vegades m'ho callo perquè em sento una molèstia per als meus pares i que ja tenen prou amb el seu que només els fa falta els mals de cap de la seva filla adolescent. T'agrairia que em donessis algun consell per a no estar tan alterada i tranquil·litzar els meus pensaments negatius.
Moltes gràcies.
Elena Crespi Data: 18/11/2013 14:14
Hola Anneta, gràcies per la confiança.
La situació que em descrius és força difícil, per tant, és molt normal que estiguis trista.
Molt poques vegades ens parles de com hem de reaccionar davant de malalties com la de la teva àvia i se'n parla poc, per tant, és molt lògic que estiguis malament per això. Amb una malaltia com aquesta potser val la pena que els esforços els facis per acceptar la situació tal i com està perquè, encara que soni dur, la situació saps que no millorarà. El millor que podeu fer és no deixar de parlar del tema i de com us sentiu entre tots (els teus pares i tu). I donar-vos energia i força els uns als altres.
Si veus que estàs més irascible i la situació laboral dels teus pares i la situació de la teva àvia fa que estiguis més sensible amb la gent del teu voltant, et diria... observa-t, intenta veure què et tranquil·litza i què et fa estar millor i fes-ho.
En moments com aquests has de veure què t¡ajuda a estar millor, dins de la realitat que t'envolta.
Una abraçada i ànims.
Elena Crespi i Asensio - @Tarongesenceres
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
