Depressió, desesperació i tristesa

Bones, sóc un noi de l’alt Urgell que ja no sap que fer, explico. Fa uns 6 mesos que estic boig per una companya, en aquestos mesos ho he pensat en altra cosa que en una relació amb ella, dia a dia. A les nits inclús vaig somiar amb ella, somnis d’amor, de futur. Desesperat vaig parlar amb una altra companya que ja s’habia adonat dels meus sentiments i inclús parlava amb altres companyes de la bona persona que fèiem. Aquesta em va dir que escrigué una carta. Fa uns dies li he entregat la carta i la seva resposta a estat que sóc molt bona persona amb moltíssim amor però que no volia res amb mi, però segueix “provocant”. Si no vol res no se per quina raó em mostra tan d’afecte, se que ella no te a ningú especial i que seríem molt bona parella. Ara jo estic estic fatal, no surto ni faig res de res. Necessito ajuda, si us plau responeu me, no se que fer, només plorar i plorar...