depressió

Hola, la veritat esque m'ha costat molt escriure al consultori...
Sóc una noia de 18 anys i tinc una sutuació familiar molt complicada.
La meva àvia és va morir fa 5 anys, digusem que jo no era mol carinyosa en ella i em sento com culpable, ara men e adonat que jo l'estimava moltíssim pero no li vaig saber mostar a temps... Per una altra banda està l'altra àvia que la veig els caps de setmana, quan era petita ella era la meva àvia preferda, però a mesura que m'he fet gran me n'he adonat, de com és realment, si no fas el que ella vol senfada i té rabietes com un nen de 5 anys.0 Ara ha caigut en una depressió i em culpa a mi perque diu que ja no era la de petita, diu que li faig la vida impossibe però no es veritat simplement esque no puc fer sempre el que ella digui i aparentar la família feliç... He intentat perlaro amb la meva mare, ella di que em compren però diu que pregungui paciència... Al meu pare no se li poden comentar aquests temes, sempre esta cridant..
Necesito que em donis un consell, no puc més i més duna vegada he pensat amb el siusidi....

Hola! Sóc l'Eli Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Entenc que t'hagin fet mal aquests comentaris de la teva àvia. Per part de la teva mare, segurament entén la situació d'una manera diferent i per això t'ha donat aquest consell. Pots explicar-li realment com estàs d'afectada per aquest consell. Com t'entristeix aquesta situació i aquesta càrrega que la teva àvia et posa a sobre quan fa aquests comentaris. No queden justificats aquests comentaris, però el que si que passa és que a vegades quan la gent es fa gran el seu estat d'envelliment fa que algunes zones del cervell no treballin tan bé i tinguin comportaments infantils. En neuropsicologia estàn molt estudiats aquests canvis a nivell cerebral i tots aquests comportaments que tenen. Segurament a la teva àvia li costa també acceptar que et vas fent gran, perquè significa que ella va envellint més i que va perdent capacitats que abans tenia. De totes maneres, et repeteixo, que entenc que aquests missatges hagin suposat una càrrega per a tu, una responsabilitat que tu no has d'assumir, ja que tu tens tot el dret de fer-te gran i és el qeu toca a me´s a més. A l'entorn li costa acceptar aquests canvis, i més a la gent gran com et dic. A me´s, ara la societat és molt més complexa que en l'època de la teva àvia i això segurament també li xoca molt. Et dono el consell de que intentis no centrar-te en aquests missatges de la teva àvia. Tu tens la teva vida i tens dret a viure-la com toca a cada moment. No pensis en solucions tan dràstiques com les que apuntes al email, no e´s una tàctica epr a solucionar problemes. Tens motls recursos per afrontar la vida i ara estàs en un moment que passen moltes noves aventures i experiències on t'aniràs coneixent millor i on trobaràs molts més recursos!!! Parla amb la teva mare de com et sents, i si no te'n surts, pots també intentar anar al psicòleg on també et poden ajudar. Però aplica tot això que et dic a l'email. T'ajudarà! Ànims! Eli AUlet www.interpersonal.cat