Perduda

Hola! Em dic Laia i tinc 19 anys.

Farà ja 5 anys que vaig començar per comentaris del meu pare a voler perdre pes (realment tinc infrapès i per tant teòricament no ho necessitaria, pero a partir daquells comentaris em vaig començar a obsessionar per les meves cames i la celulitis). Per baixar de pes vaig començar a deixar de menjar i tal “enganyant als meus pares”, fins que suposo que van començar a suspitar i em van començar a controlar. Com em resultava més difícil saltar-me àpats i no volia pujar de pes vaig començar a vomitar; vaig estar com dos anys fent-ho a diari. Després vaig estar uns quants mesos sense fer-ho, però finalment vaig tornar a “recaure”; i això em passa constantment estic bé un temps, potser veig que sense voluntat he baixat de pes, em controlo i menjo menys per seguir baixant fins que 3 dies més tard se m’antoja menjar algo, em sento malament i torno a caure en l’hàbit de vomitar.

La meva dieta és poc saludable (el que fa que tot i estar prima em senti com asquerosa) i moltes vegades també penso va començaré a fer esport i a menjar bé, i suposo que al privarme de menjar certs aliments, al principi molt bé però si arribo a la setmana dóna gràcies.

Ara portava com 3 setmanes súper mega happy, i com a típic propòsit d’any nou vaig dir va faré esport i menjaré bé (amb la diferència de que si em ve de gust algo puntualment m’ho permetré per no acabar com sempre). Doncs avui és el tercer dia o així, i és com que he menjat varies coses que no hauria d’haver menjat i no he fet esport, i em sento fatal; és com que tot s’ha anat a la merda i tinc molta ràbia. Ara porto des de principis de desembre més o menys sense vomitar i avui se m’ha passat pel cap fer-ho però de moment no he fet.

Volia escriure-us per veure que penseu, ja que jo per una banda penso que potser tinc un trastorn alimentari perquè porto anys igual i encara que estigui un temps bé sempre torno a caure i ja estic farta de que aquest cercle viciós no s’acabi mai: si menjo malament em sento fatal, però si intento menjar bé acabo menjant algo que em fa sentir culpable i ya estamos otra vez. Però per una altra banda penso que no pot ser, ja que les persones que ho pateixen estan bastant pitjor.

Fa anys ja vaig fer alguna consulta per aquí, i em veu dir que segurament tenia un TCA i que truqués a l’ACAB, però no tinc el suficient valor per fer-ho, crec que em fa por que em puguin dir que tinc un trastorn alimentari. És com contradictori, sé que potser necessito ajuda i vull deixar de sentir-me així, però no vull perquè si realment tingués un TCA em faria pànic dir-lis als meus pares/familia el que em passa (si s’enteren de que vomito crec que és el pitjor que els hi puc dir).

Enfin, sento haver-me enrollat tantíssim, espero haver-me explicat i moltíssimes gràcies.

Hola Laia,
Primer de tot agrair-te que confiïs amb el portal per tal de que et puguem ajudar amb la teva situació.
La veritat és que pels anys que expliques que has estat amb aquest problema i la gravetat dels fets ( fer-te mal sense menjar, amb afartaments o el vòmit) tenim molt clar que necessites sol•licitar ajuda. Ja que tot i que has intentat durant temps vèncer la teva lluita interna a través d’actes per re-establir els hàbits saludables, sembla que fins ara no has pogut estar del tot en pau.
El títol de la teva consulta és perduda. Quan els humans ens sentim perduts, sols ens queda que les persones que ens estimin ens guiïn, ja que nosaltres sols no tenim clar el camí.
Per aquesta raó, t’animo a que ho expliquis a algú adult de confiança que et pugui acompanyar i que sol•licitis ajuda. De nou et facilito el telèfon de l’ACAB: 934549109 on les meves companyes et van recomanar de trucar.
Desitjo que la valentia que tens et permeti fer aquest pas.
Una abraçada.