No sé què em passa

Hola, gràcies per llegir això.
Estic passant per una fase en la que no sé què m'està passant.
Sóc una noia de constitució petita (mesuro 160 i peso 45kg) i tot i que la gent em diu que estic prima, jo no aconsegueixo veure. Sóc molt perfeccionista i sempre que m'enfado o em frustro entro en una espècie de bucle en què començo a pensar que he de perdre pes, que he fer exercici, que he de deixar de menjar, que estic obesa, que faig fàstig. I sé que els problemes no se solucionen perdent pes, però no puc evitar remetre'm a les calories que prenc i al meu cos.
L'altre dia em vaig enfadar amb un amic perquè em deia que estic prima i no ho estic i em posa nerviosa que la gent em menteixi a la cara. Total que ens hem deixat de parlar i això encara em provoca més ràbia i m'entren ganes de pagar-ho en el meu cos. A més, tinc moltes ganes d'entrar a uns xats de WhatsApp d'Ana i Mia. I sé que no està bé, però realment vull fer-ho, tot i que sé que no m'ajudarà.
I veig fotos de noies primes o tonificades i em provoca gelos i m'enfado amb mi mateixa per no ser com elles.
I la veritat és que no sé amb qui parlar d'això, perquè ningú sap com em sento i tampoc vull que ho sàpiguen perquè em passarà el mateix que amb el meu amic, i estic farta que la gent em digui coses que no són veritat.
Com puc tirar endavant sola?
Moltes gràcies

Hola Mariona,





Primer de tot desitgem que hagis tingut molt bones festes i hagis gaudit molt dels dies de vacances!





Creiem que el més important de tot és transmetre’t que ningú pot tirar endavant sol. Inclòs persones adultes tiren endavant amb ajuda d’altres. Els humans formem societats perquè som essers socials i ens necessitem els uns als altres. Viure sols no nomes és poder-nos sentir poc rics ja que sempre vivim en el mateix món que és el propi, sinó que ens pot fer sentir incomplets i incompresos. Així doncs, transmetre’t que no t’aïllis i que deixis que les persones que t’estimen t’envoltin i t’ajudin!!! Així com tu, que molt probablement, ho intentes fer amb ells.





Per una banda, pensem que t’aniria bé estar amb aquestes persones que t’importen parlant d’altres coses que no siguin el cos i el menjar, ja que si les teves converses giren en torn a això encara fas créixer més el que sembla que cada cop és un pensament més obsessiu per tu. Així doncs creiem que et pot ajudar no parlar-ne tant per no alimentar més aquests pensaments.





D’altra banda, que puguis replantejar-te si et teu amic és un mentider o és que simplement ho veu des d’un altre punt de vista o té gustos/percepcions diferents a les teves. A vegades que altres persones no concebin les coses de la mateixa manera que nosaltres no té perquè ser que no siguin honestes sinó pot ser, simplement, que ho creuen diferent.





Finalment afegir que, evidentment, desaconsellem del tot el entrar a pàgines o xats d’Ana i Mia les quals nomes fan apologia de mala salut mental i alimentària. Davant d’això et recomanaríem que poguessis demanar ajuda a un professional de l’àrea que podria ajudar-te a ordenar emocionalment el que sents així com què fer davant l’exigència i el perfeccionisme.





Esperem que t’haguem pogut ajudar i que tinguis una bona entrada d’any!





Una abraçada