Hola Kitsune,
Primer de tot, no siguis tan dura amb tu mateixa. Ets la persona amb la que hauràs de conviure tota la teva vida, et mereixes tractar-te bé i amb carinyo. Tens dret a ser feliç.
Segurament estàs passant per uns canvis d'identitat i búsqueda d'allò important per tu. Per això és probable que busquis altres persones amb qui comunicar-te i altres maneres de viure l'amistat. És possible que aquest moment d'impàs faci que no et sentis amiga íntima de ningú, però forma part del procés. Cal que us aneu coneixent i agafeu confiança amb l'altra grup. És qüestió de temps, ja veuràs.
Pel que fa a la teva mare, crec que es mereix que siguis sincera amb ella. Parla-hi i explica-li com et sents. Probablement t'entendrà millor del que et penses i t'ajudarà a buscar una solució o una manera per estar millor. Confia-hi.
Si sents que tu escoltes a tothom i que els altres no t'escolten, demana el teu espai! Demana a la gent del teu entorn que t'escolti, potser no ho has demanat mai i creuen que no ho necessites. Fes saber el teu malestar per tal que els altres et puguin ajudar, d'acord?
Una abraçada!
Laia Sala
@laiasala.psico
