La adolescencia es molt complicada

Hola, primer de tot moltes gràcies per la gran feina que feu!
Tinc problemes amb la familia i amb mi mateixa no se gaire com explicar-ho pero ho intentare.
La cosa es que des de sempre he tingut una bona relació amb els meus pares, avans de la adolescencia. Sempre que me mare em pregunta coses li responc de mal humor, emprenyada perque trobo que es molt pesada i que ella no n'ha de fer res de la meva vida. Pero despres quant m'en adono de com de mal educada i borde he sigut em sap greu, pero no tinc el valor de demanar-li perdó. Aixo sol passar cada dia, menys a la nit quant arribo de les extrascolars i estic cansada. Avui ha passat un altre cop ara a la nit i ha sigut un dels enfrontaments mes hevys jo he pujat a dalt al meu cuarto i ara el meu pare ha pujat a dir-me si tenia algun problema que podia parlar amb ells, que ells els hi semblava que no pero... tambe m'ha dit que es molt complicat ser pare, que ja ho veure.
Aixo em fa sentir malament i quant ho veig des de fora penso dema controlat aguantet el malhumor, pero no puc.
Em fa por ser una amargada les 24h, sento que desaprofito caps de setmana que estic de malhumor tot el dia, que desaprofito temps, a part no se gaire la meva personalitat com es perque amb unes persones soc d'una manera i amb altres d'una altre. Vull poder ser jo i menjar-me el món però no se com.