Hola anònima,
Em sap molt greu el que estàs vivint. Ningú hauria de viure aquestes circumstàncies.
Legalment hauries de demanar l'emancipació i els teus pares haurien de firmar-la. Per altra banda et demano que busquis ajuda en la teva família o en el teu entorn. Tens algú amb qui parlar de la situació? Algú et podria acollir durant un temps? Avis, tiets o tietes... Potser una distància física amb els teus pares fa que la vostra relació millori.
Pel que m'expliques sembla que el teu pare és força impulsiu i de seguida diu barbaritats. No estic segura que tot el que digui ho digui seriosament, sinó que la ràbia el fa parlar.
Agafa-t'ho amb calma, parla amb algú de confiança (professorat, familiars, amistats...) i deixa que t'ajudin i t'assessorin. És una decisió important i cal meditar-la molt bé, d'acord?
Una abraçada!
Laia Sala
@laiasala.psico