No sé qué fer

Hola,
M'agradaria que m'ajudessiu en un tema que es bastant comú, però la veritat es que en preocupa bastant i no estic còmoda ni amb forces per superar-ho.
Us poso en situació, fa tres anys tenia un grup d'amigues, tot bé fins que va arribar el pitjor moment... Em van dir que ja no volien estar amb mi, que no els hi caía bé, jo ho vaig passar fatal pero molt malament. Tenía mes amics que em van sugerir d'anar amb ells i així ho vaig fer, vaig començar a anar amb aquell grup i m'ho passava bé, però no podia evitar pensar en les altres noies, les enyorava, total, que no em sentia jo mateixa quan estava en el nou grup, era com si s'esforçessin per a que estiguès bé, no era natural. Va passar tot un any i en aquest estiu (recordar que les altres noies ni em parlaven ni res, en miraven amb cara d'asco) dos d'elles van voler tornar a parlar amb mi (iniciativa meva) i res, em van demanar perdón i tot això, va ser com el moment médico feliç de la mega vida (encara que elles anaven metent merda sobre mi sense jo saber-ho. I ara fins i tot, amics d'elles en tracten igual, s'enfaden per qualsevol cosa.
Aquí no ha acabat el problema.
El grup amb el que anava (segueixo anant) i en segueixo sentint incòmode, no tinc ningún en quien confiar, tots tienen com un "millor amic" menys yo i el sento com diferent, en critiquen tots els meus gustos i es estrany.
El problema es que al meu insti ja están tots els grups formats i no vull ser una acoplada, pero la veritat, es que no tinc amics, no tinc amics veritables. Tothom diu que comenzó moltissima gent pero, la coneixo... Res més.
Gràcies !!!!!!