No se que em passa

Hola 😘!

Bé la qüestió es que odio com soc. Odio que la teva vida estigui marcada per uns p***s números que diuen si ets intel·ligent o no, no trec males notes al contrari trec nous i Vuits i algun sis de tan en tan, però no puc estudiar. Els meus pares espensen que soc igual que el meu germà però que no m’hi esforço per treure bones notes ,sempre parlem del meu germà gran i mira ell es el perfecte. L’altre dia vaig fer un concert que em va sortir molt bé i el meu pare ni tan sols em va dir res i es van posar a parlar de lo bé que el meu germà toca el seu instrument. Com he dit abans no puc estudiar no tinc forses no se perquè però no puc i normal ment ploro mentres m’obligo a estudiar i a aprendre. El meu pare espensa que visc del cuentu i clar sempre em renya. La meva opinió no val per res per meva família sempre passen de mi i quan em queixo em diuen “no siguis exagerada!”m’interumpeixen tot el que dic i només em fan cas si faig algo malament. No puc mes no se que fer. Parlar amb ells es inposible. Tinc canvis d’humor constants també unes ganes terribles de que arribi l’any que bé perquè el meu germà se’n va a estudiar a Barcelona. No estic contenta amb res del que faig em sento inútil i sense forses de continuar. Una vegada maig treure un 5 en un examen perquè acabava de tornar d’un viatge i al dia següent ja el tenia i no havia tingut ni un minut per estudiar quan vaig arrivar a casa em vaig tencar a la habitació a plorar a mes el meu para es professor al meu institut i clar tothom es pensa ves a saber què de mi.
Gràcies us admiro molt per tot el que feu!