Hola Noixs, volia agrair tot el que feu ja que se que es una feina bastant complicada ajudar a tanta gent i no rebre res a cambi.
Primer de tot no se per o començar i porto una bona estona pensant si explicar-ho o no. Perro bueno alla va.
Desde fa un any estic bastant malament tot i que va a epques, pero la majoria del temps estic bastant malament, em sento molt sola, tant sola que es deseperant. M'autolessiono desde fa 1 any y tinc marques de la cuchilla per tot el braç, tot i que abans de març o vaig deixar perque si no la gent es donaria compte. Ara fa 3 setmanes he tornat a recaure y tinc tota l'estona el pensament de tallarme. Aquesta ultima setmana he estat bastant bé tot i que avui se m'ha derrumbat el dia ja que el meu germá amb una soola frase m'ha destrossat" Es veritat, ets una puta merda de persona". Els meus amics saben que em tallo alguns saben que ho continu fent altres saben que ho he tornat a fer i ho més trist es que ningú ni un sol dia mm'ha preguntat si estic bé , ni una sola i aixó em ve al cap tota la estona.No estic agust amb el meu cos ja que estic grassoneta y sóc molt alta, cap persona es fixa en mi. Els meus pares estan divorciats desde fa molts anys pero es fa molt dur encara, odioa a la meva madrastra, es una de les pitjors persones del món, sempre que es pensa que no estic aprofita per dirli coses al meu pare sobre mi,el meu padrastre es com un nen petit i quan s'enfada es horrible, sempre he cregut que algun dia se li anirá la má. Amb m'ha mare la relacio va a moments, peró ja no sóc capaç d'explicarli com estic, ho he intentat dos cops i ella arriba a la conclusió de que sóc adolescent i le hormones etc(mai li he explicat que em tallo ni com em sento ni com estic) nomes me posat a plorar com una boja, peró no ho enten, i no ho entenc perque ella te depressió i sabria de saber com se sent. Em sento realment molt sola i segurament aquesta nit em tallare, es de la unica cosa de la que depenc, de moment no m'he plantejat el suicidi en serio, peró ho he pensat moltes vegades. En part no vull explicar-ho als meus pares, perque segur que es pensen que ho faig per atenció, la meva cosinna a tingut depressió durant molt de temps i segur que es pensen que es per atenció.
Ho sento se que he escrit molt pero esque realment no estic bé.
merci per tot
Estrella Dorca Data: 14/10/2018 21:34
Hola bonica,
Em fa molt mal llegir la teva consulta, traspua dolor en cada frase i sento molt que estiguis vivint així.
Intentaré ajudar-te a canviar la perspectiva:
Separa els teus pares de les seves parelles. Intenta tenir una relació de confiança i íntima amb el teu pare i també amb la teva mare. Demana'ls passar alguna estona a soles (ja sigui per anar a comprar, a berenar o a mirar una pel·lícula). Crec que seria interesssant que tornessis a conectar amb ells.
Demana als teus amics el que necessites. Si necessites que et demanin com estàs, demana-ho. Parla amb la persona amb qui tinguis més confiança i explica-li que a vegades has trobat a faltar que et demani com et trobes. Veuràs que agrairà que li diguis, perquè és molt probable que no sàpiga reaccionar. Ningú ens ensenya a afrontar el patiment dels altres.
Para amb les autolesions! Has de posar-hi fre. Si has pogut estar tot l'estiu sense autolesionar-te, segueix així. Potser t'aniria bé practicar algun esport per poder eliminar tota l'angoixa que sents.
Si algun dia tens un gran desig per fer-te mal i sentir el dolor, agafa uns quants glaços amb una bossa o un petit drap de roba i posa-t'ho sobre la zona on et voldries tallar. Veuràs com la sensació de fred també et farà connectar amb el dolor...
Però sobretot necessito que facis una cosa molt important: DEMANAR AJUDA! Busca alguna persona amb qui t'hi sentis còmode i explica-li per on passes (pot ser algú de la família o un professor/a). Hi ha una part de tu que vol sortir d'aquesta situació, dona-li veu i ajuda-la a ajudar-te, d'acord?
Una abraçada!
Laia Sala
@laiasala.psico
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
