Hola Oxana, 

Tens raó, les autolesions no són cap tonteria i s'han de protegir aquestes persones. Crec que tu ja li has demanat que pari i, pel que sembla, ella no és capaç de controlar-ho. Així que et tocarà fer un pas més enllà. 

Sigues sincera amb ella i diga-li que ho ha d'explicar als seus pares (o si ho prefereix a algun professor/a del centre amb qui hi tingui confiança). És important que aparegui una persona adulta per ajudar-la. 

La teva feina és donar-li suport, escoltar-la i estimar-la, però no pots carregar-te tu sola amb aquest problema. No és responsabilitat teva, d'acord?

Parla amb ella i dona-li un petit temps de marge (una setmana o dues) per demanar ajuda. Explica-li que si no ho fa ella voluntàriament, ho faràs tu. No tens altra sortida si la vols ajudar. Per tant, si ella no en parla amb ningú, et tocarà parlar amb els seus pares o amb el professorat per començar a ajudar-la. Potser en un inici s'enfadarà amb tu, però serà capaç de veure-hi la teva preocupació. Ja veuràs.

Molts ànims i una abraçada!

Laia Sala

@laiasala.psico