Hola Aideta,
Primer de tot, crec que té molta sort de tenir una amiga que es preocupa tant per ell!
En segon lloc, crec que la teva tasca com a amiga és aquesta: escoltar-lo, animar-lo i deixar que es desfogui. Ell mateix t'ha dit que no vol que intervinguis, t'ha demanat que no parlis amb aquests nois, que en té prou parlant amb tu. També t'ha dit que els seus pares ja ho saben. Així que el teu paper és aquest: estar al seu costat i recomanar-li (com a molt) que en parli amb altres persones adultes (professorat, monitors o entrenadores...).
Però a tu no et toca parlar d'això sense el seu permís. Estaries traïnt la seva confiança i això seria un cop molt fort per ell. Així que segueix amb el que estàs fent que és un gran feina!!! Valora-ho.
A vegades és més important "ESTAR" que "FER". Pensa-hi ;)
Una abraçada!
Laia Sala
@laiasala.psico