Hola guapa!
Primer de tot, gràcies per l'agraïment i per confiar en nosaltres, segurament parlar d'aquestes coses no és gens fàcil per tu.
Per tot el que escrius, entenc que t'agradaria perdre pes i estàs buscant mitjants per aconseguir-ho. Tu mateixa dius que no és la opció més saludable però tot i així t'ho planteges.
Perdre la gana, obsessionar-se amb les calories, sentir-te malament quan menges, plantejar-te vomitar... són coses que ens avisen de que algo no va bé. Són senyals d'alerta de que es podria estar desenvolupant un TCA (trastorn de la conducta alimentària). I encara que tinguis la percepció de controlar-ho, el 99% de les vegades s'acaba descontrolant. Entenc que tu sentis i pensis fermament que no, però per desgràcia la majoria de cops no és així... i no m'agradaria que et passés a tu!
Més enllà de de tot això, hi ha una cosa sobre la que no parles, i que m'agradaria preguntar-te: Tu com et sents amb tu mateixa?
M'agradia poder-te ajudar, et proposo que puguis posar-te en contacte amb nosaltres per poder-te ajudar. Però per poder venir al ACAB, com que ets menor d'edat. hauries de venir acompanyada del pare, mare o tutor/a.
No sé si els has explicat això que et passa, o no... entenc que et deu resultar difícil... Si vols pots trucar-nos i t'ajudarem a que els hi puguis explicar.
Et deixo les dades de contacte:
acab@acab.org
93 454 91 09
Espero haver-te ajudat!
Una abraçada!
Alba Garcia
Psicòloga
Hola guapa!
Entenc que no vulguis involucrar a la gent del teu voltant, però una cosa està clara i és que això no ho has de passar tu sola!
Encara que ara creguis que no, res del que comentaves a la primera consulta t'ajudarà a aconseguir el que vols: sentir-te bé amb tu mateixa i agradar-te.
Demanar ajuda a la orientadora del insti és un molt bon començament, li pots comentar que et fa cosa que els teus pares ho sàpiguen i potser ella et respecta i t'ajuda a poder gestionar la situació.
Segurament quan els teus pares s'enfaden perquè deixes menjar al plat, és perquè estan preocupats... I entenc que pensis, doncs no m'ajuda que s'enfadin... Moltes vegades els pares no saben com reaccionar davant de situacions que els preocupen i la manera més fàcil és enfadar-se. Però estic segura que en el fons el que volen és ajudar-te, perquè t'estimen i no saben com fer-ho.
Pensa que si s'enfaden és una cosa "positiva", significa que es preocupen per tu... sinó seria diferent no? Els hi ser-hi igual... sudarien del que fas o deixes de fer...
Així que entenc que ara per ara creus que no pots explicar-lis res, però creu-me que segur que si els hi dius com et sents, miraran d'ajudar-te i estaran al teu costat.
Insisteixo en la idea que si vols que parlem i et donem un cop de mà ens pots trucar! Dimarts és festa però el dilluns hi serem al matí, pots trucar al 93 454 91 09 i demanar per mi.
Molts ànims!!!
Un petonet!
Alba Garcia
Psicòloga
