Pèrdua de gana

Hola bon dia. Sóc la Júlia, suposo que ja ho sabreu però tinc quasi 15 anys.

Sempre he sigut una noia que li agrada molt menjar. Per esmorzar era capaç de menjar-me quatre llesques de pa rodó, els ''pica pica'' amb la família si no em controlaven, m'ho menjava tot, tot el dia volia menjar, menjar i menjar. I a més menjava súper ràpid, jo ja havia acabat el postres i la meva família encara anaven per la meitat del plat. A causa de complexos pel meu físic vaig començar a vomitar fa un any, però no vaig seguir, autocontrol?, no ho sé. Porto un 2018 molt estrany, m'han passat moltes coses i és l'any que menys he somrigut. Des de fa una setmana o menys, he perdut la gana, ''el apetito'' que en diuen. Avui per esmorzar, m'he menjat només una torradeta amb pernil dolç i ja estava plena, d'aquestes petites per posar el paté. Per sopar també vaig menjar super poc...no sé, he buscat per internet però només posa que si poden ser malalties o infeccions o no sé, de salut no em veig malament, però pot ser que a través del meu estat d'ànim això influeixi a la gana. Les coses que abans em feien molta il·lusió, ja no em transmeten res, excepte la música. Em llevo amb ganes de no fer res, em passo el dia com depressiva, el dia quan encara no ha començat ja tinc ganes que arribi la nit per no haver de sortir al món i escoltar les típiques preguntes hipòcrites de 'què et passa?' o 'estàs bé?'. No sé, espero que pugueu ajudar-me, gràcies i un petó.

Hola Júlia!

Primer de tot has de saber que en etapa de creixement hi ha una acceleració del teu metabolisme, el que fa que necessitis ingerir més menjar que els adults, pel fet que el teu cos fa un desgast d'energia major i necessita ingerir molts aliments per fer un millor creixement. Si tu menges perquè experimentes gana, això és una senyal de que el teu cos necessita més aliments ja que està fent un desgast d'energia, així que no et privis de menjar si el teu cos ho necessita. Està clar, que sense passar-se i amb un cert control.

Comentes que vas començar a vomitar però vas deixar de fer-ho. Bé, ja sabràs que vomitar no es la solució per a posar fi als teus complexes, a més de ser una via perillosa i gens eficient per a perdre pes de forma saludable. Així doncs, t'animo a no tornar a pensar en la opció de vomitar.

Efectivament, com tu dius, l'estat d'ànim pot influir i molt en la forma de menjar. Hi ha persones que mengen per sentir-se millor, i hi ha persones, com és el teu cas, que perden la gana i mengen menys del que solien. L'aspecte que pren rellevància aquí no és tan la quantitat d'aliments que ingereixes, sinó la tristesa que experimentes. Has parlat amb els teus pares i amics més propers de com et sents i de perquè creus que et sents així? Si no ho has fet, t'animo a obrir-te amb ells i t'intentaran ajudar i a trobar una manera de tornar a estar contenta. La pèrdua de gana és un dels efectes secundaris de l'estat anímic "depressiu". Ara bé, has de parlar amb les persones més importants per a tu per tal de solucionar aquesta situació. Ets molt jove i et mereixes tenir una vida feliç i estar alegre i motivada per les coses.

Tu t'has preguntat i has reflexionat el motiu pel qual estàs així? Fa quan que experimentes aquesta tristesa? si és qüestió d'uns dies o ja fa setmanes que dura..., etc. Fes-te totes aquestes preguntes i intenta trobar l'origen o els factors que et fan sentir així. Utilitza la música per trobar aquests lligams i connectar emocions.

I sobretot, molts ànims! tothom passa per èpoques difícils però hem de saber lluitar per sortir endavant i tornar a estar contents i feliços.

Espero haver-te ajudat!

Laia Raventós,
Psicòloga