ayuda... (Estas es la real)

Hola, primer dir-vos que moltíssimes gracies per la feina que feu, sou genials. Si no us importa ho explicaré en castellà perque m'expresso millor i espero que el text no hus sigui llarg de llegir. Graciess❤.



Todo empezó el vernano pasado en agosto cuando empezé ha ver que todas mis amigas estaban delgadas y tenian buen cuerpo y yo tenia demasiado caderas y piernas. el cuerpo me hacia como dos curvas, de la cintura a la cadera y de la cadera a la rodilla. Media 1,62 y pesaba 59kg con 14 años. Entonces empezé a controlarme más con la comida, es decir, no comer bollerías no comer pan por las noches, etc.. Empezó el curso y deje de almorzar muchas mañanas y de merendar y comer poco a la hora de cenar y comer. Ahí pesaba 54kg aporx.

  Luego llegó navidad y me volví a deacontrolar y comí mucho y ps pesé 55kg.



Me volví a obsesionar y de ese dia hasta k acabara el curso he tenido temporadas. unas en las k me exigia a mi misma y ps no comia tanto y otras k me daba lo mismo. Mi momento llegé a pesar 51,5 pero ahora peso 52,5 aprox. Depende del dia pues 53. (15años, 1'66m)



No se que me pasa pero que me veo gorda y la gente me dice k no,k estoy delgada y nsk pero hay niñas k si k me dicen k tengo como dos curbas y es verdad. yo no me siento identificada con los cuerpos de modelo y me deprimo cuando voy a una tienda de ropa interior y veo el cuerpo de las modelos... En algun momento intenté bomitar pero no pude y lo dejé estar. no creo k pueda hacerlo. Muchas tardres me dedico a mirar este consultorio de alimentacion y imagen corporal y miro los casos de anorexia y en algunos me siento identificada. K creeis k me pasa? No creo k este patiendo anorexia ni nada por el estilo pero me siento rara. Tmpx no tengo a quien explicar esto porque mis amigas son muy falsas y muchas veces no quueren quedar conmigo o meten mierda mia asi k. tampoco quiero que respondais a este mensaje diciendo k necesito ayuda de un psiccologo o algo porque no creo que sea una solucion. No pienso contarselo a mis padres porque mis padres exigen mucho y ya a veces ya me saturan diciendome que como k nsk...  Y PASO.



Es normal que cada dos por tres me pese haber si he perdido peso? por ejemplo me peso , luego voy a hacer ejercicio o algo y cuando acabo veo si he adelgazado? Es normal que siempre tenga el vicio de mirar el consultorio de casos de anorexia?? Si la patiera  a que peso me ingresarian? que es la anorexia nerviosa? Muchas veces m he imaginado yo despidiendome de la gente porque me ingresarian en un hospital, es normal??  RESPONDER A TODAS LAS PREGUNTAS PORFAVOR.



Tapoco entiendo el porque me controlé tanto el año pasado porque me cuesta mucho controlarme. Me gusta comer pero ya llevo una semana intentando comer lo menos posible.



Tambien queria decir que me veo sola pk no tengo ninguna amiga de confianza, todas hacen lo suyo y nadie mira por tii. yo siempre me preocupo por la gente y nadie por mi. Pero tampoco me considro que mi estado de animo se deprimente. Estoy feliz y a veces triste, supongo que como todo el mundo.Hago deporte 3 veces a la semana.

mersi por leerlo😗 espero que se haya entendido

Hola!
Gràcies per confiar amb nosaltres i per explicar una part de la teva vida que de ben segur ha de ser difícil compartir.

Abans de començar a respondre algunes preguntes que es has fet voldria comentar-te alguns aspectes. Pel que veig tens 15 anys, i vas començar a fixar-te més en la forma del teu cos amb 14. L'adolescència és una etapa de canvis corporals i hormonals que, conjuntament amb la preocupació del que diran o pensaran els demés, fa que hi hagi una major tendència a fixar-se més amb l'aspecte físic i a exercir una valoració i un judici sobre el nostre cos que a vegades no s'ajusta a la realitat. En relació a això, la comparació que fas amb el cos de les teves amigues és senzillament una manera d'ajustar-se al teu cos ideal. Però com tu bé has dit, la teva constitució física és dotada de corbes corporals, adoptant una forma de pera. I, per tant, no és lògic torturar-se amb l'aspiració i les expectatives de tenir un cos pla sense formes. La forma de cos que tens el tenen moltes noies-dones d'arreu del món i és molt maco, així que t'animo a acceptar el teu cos i constitució física i treballar les teves inseguretats des d'un altre enfoc no tan "allunyat de la realitat" de comparar-te amb el cos de les models.

Per un altre cantó, per aprimar-se NO has de saltar-te àpats. De fet, saltant-se àpats, desorganitzes l'horari d'àpats als qual el teu organismes està acostumat i això pot fer que augmentis de pes tot i menjar menys. És molt important realitzar 5 àpats diaris (esmorzar, mig matí, dinar, berenar i sopar). Tenir una alimentació sana i variada. Més val menjar més i saludable que no pas morir-se de gana i només alimentar-se de menjar "basura" (brioixeria, patates fregides, hamburgueses, etc).

En certs punts fas referència a l'ús que fas de la bàscula per controlar el teu pes. El número que posa a la bàscula a vegades és simplement estimatori però molts factors poden fer que un dia pesis menys i al següent més, i això no vol dir que t'hagis engreixat. Per exemple, si et peses ben d'hora al matí abans d'esmorzar pesaràs molt menys que si et peses després d'esmorzar i havent begut aigua. la menstruació també pot fer variar el pes, així com també si guanyes múscul, ja que aquest pesa més que el greix. Per tant, no et pesis per controlar el pes ni t'obsessionis amb el número que posi la bàscula. Pel que comentes en l'actualitat estàs al voltant de 53kg i mesures 1.66kg. TENS UN PES ADEQUAT! no tens ni sobrepès, ni molt menys grassa. Estàs genial.

Deixa de provar mètodes que no solucionen res i l'únic que fan és maltractar el teu cos. Em refereixo als intents de vomitar. Vomitar no és la solució així que t'animo a deixar estar la idea si encara et ronda pel cap, perquè és molt perjudicial per la salut. Així com saltar-se àpats tampoc és la solució. Per aprimar-se NO S'HA DE PASSAR GANA!

Sé que comentes que les teves amigues només miren per elles mateixes i no et sabrien ajudar, i que als teus pares no et planteges de comentar-los. Ara bé, seria molt recomanables que poguessis compartir el que t'està passant i els teus pensaments amb l'amic o el familiar de més confiança. Sembla que no, però el fet de verbalitzar amb paraules i explicar el que et passa a una persona et pot ajudar més del que et penses i de ben segur la persona a la que ho expliquis t'intentarà ajudar i acompanyar en aquest procés i d'aquesta manera no haver-ho de passar sola.

Passant a les preguntes que fas:
- Es normal que cada dos por tres me pese haber si he perdido peso? por ejemplo me peso , luego voy a hacer ejercicio o algo y cuando acabo veo si he adelgazado? Has entrat dins d'un cercle obsessiu en el que per controlar el teu pes et peses constantment. T'animo a guardar la bàscula i no estar pendent del número que et marca la bàscula. Ara bé, si no et veus en cor de fer-ho, pesa't un cop al dia i sempre a la mateixa hora. d'aquesta manera la fluctuació de pes serà més real que no pas si et vas pesant en diferents hores al llarg del dia.

- Es normal que siempre tenga el vicio de mirar el consultorio de casos de anorexia?? Si la patiera a que peso me ingresarian? Et compares amb altres noies per veure si et veus reflectida en el cas d'alguna d'elles. Però això pot ser negatiu per a tu, ja que potser et dona idees que no són adequades per a tu i les prens com a consell sense que t'ho hagi recomanat un professional, i això és perillós.

- que es la anorexia nerviosa? Les persones que pateixen anorèxia nerviosa senten una por intensa a augmentar de pes o a engreixar-se, i estan excessivament preocupades per la seva silueta. Com a conseqüència, presenten conductes anòmales pel que fa a la alimentació, el pes i el volum i la silueta corporals. La persona pot veure’s grassa o desproporcionada, tot i tenir un pes per sota del que es considerat normal.
Patir aquest trastorn té un gran impacte negatiu en la vida familiar, social, laboral, acadèmic i emocional. A l'inici de la malaltia és possible que no s'observin excessius problemes. Fins i tot és possible que els afectats se sentin satisfets amb la pèrdua de pes, i sovint es veuen recompensats pel seu entorn. Però al cap d’un temps apareixen els símptomes que indiquen que alguna cosa no funciona. Cal estar alerta davant de determinats tipus de comportament o signes que poden fer sospitar sobre la presència d’aquesta malaltia, ja que si es diagnostica i es tracta precoçment la recuperació és més fàcil i ràpida.

- Muchas veces m he imaginado yo despidiendome de la gente porque me ingresarian en un hospital, es normal?? No pensis en si t'ingressaran en un hospital o no. pensa en lluitar contra aquests pensaments erronis que només fan que preocupar-te. Pensa en tenir una alimentació saludable i no fer tonteries per baixar de pes, ja que no ho necessites perquè estàs en el teu pes adequat.

Gràcies per escriure'ns i espero haver-te ajudat en els teus dubtes!

Laia Raventós,
Psicòloga