No puc plorar

Bé, no sé que he fet però crec que s'ha enviat un consultori que havia començat... Ho sento. Torno a començar.
Hola, bona nit, sóc la Júlia.
Coneixeu l'expressió que diu ''No hay mayor causa de llanto que no poder llorar''? Doncs em passa exactament això.
Primer ho sento perquè crec que ara escriuré una gran parrafada, però de debò ho necessito. Faré quart d'ESO, i l'última vegada que recordo haver plorat des de que em passa això va ser a primer d'ESO i va ser poquíssim. Fa uns tres anys que no puc plorar, i és molt frustrant. He intentat parlar amb la meva mare sobre això que em passa però, no ho veu important, diu que simplement hi han persones que els hi costa més plorar, però no és que em costi, és que NO PUC. En tres anys he plorat únicament dos cops, un va ser amb la meva mare, parlant dels meus complexos, i l'altre un problema que vaig tenir amb una de les persones més importants de la meva vida, la meva parella actual. He estat mirant per internet. Bàsicament diu que pot ser a causa d'una depressió passada o una molt mala experiència, però les pàgines webs on busqui no sabran el que em passa directament. Doncs és això. Moltes vegades necessito plorar, no sé si és per alliberació pròpia, o no sé... Però ho necessito. Tinc la sensació que ploro, però no ho faig, i em mata per dins. Sento un gran dolor al pit, necessito plorar. Aquest pensament forma part del 90% del meu dia a dia, i ja no sé que fer.També pot ser que penseu que és una tonteria, que no és necessari plorar, però no sé, sou vosaltres els experts i espero que pugueu ajudar-me. Creieu que és normal que no sigui capaç de plorar? Hauria de preocupar-me? Que puc fer per alliberar aquesta angoixa i aquest dolor que no puc alliberar amb les llàgrimes? Espero la vostra resposta, moltes gràcies.