Tot em supera

Quan vaig començar la universitat, tenia parella, amb la qual estic actualment.
Durant el primer curs em vaig fixar en un company de classe, major que jo, d'aquests que vulguent-lo o no quan es posen nerviosos acaben sent el centre d'atenció de tots. Vam formar un grup d'amics, amics entre els quals encara hi som tots dos, i amb els quals encara quedem.
Durant el segon trimestre d'universitat vaig deixar-ho amb la meva parella perquè notava que ja m'havia cansat de les seves ximpleries i del control de la seva mare. Al cap de poc de deixar-ho, vaig començar a sortir amb el noi de la universitat, no vam durar massa. Vaig acabar tornant amb el meu ex perque en el fons el trobava a faltar.
Amb el noi de la universitat em vaig distanciar, seguíem en el mateix grup d'amics però mai quedàvem tots junts.
Aquesta situació va durar prop d'un any, quan ens vam tornar a acostar i parlar un altre cop. Ara estem molt units.
Ell acaba la carrera l'any vinent i a mi per diverses raons encara em queden dos cursos més. S'apropa l'estiu, època en la qual mai ens solem veure amb els de la uni, i a poc a poc s'apropa la data de comiat amb ell. I jo no vull que aquest dia arribi.
Ho he parlat amb les meves amigues, alguns dels amics del grup i li ho he deixat caure a la meva parella. Cap d'ells no entén el que passa i perquè no em puc separar d'ell.
Fa uns mesos que sembla que també li torno a importar i que es fixa i es preocupa més per mi, almenys això és el que sembla i el que tothom opina.
La situació amb la meva parella no és molt bona actualment, hi ha problemes amb la meva família i ell i amb la seva mare i jo.
Cada dia sé menys el que fer i em supera més tot. Sé que faci el que faci algun dia m'acabaré penedint. Jo només vull ser feliç.

--