Bon dia guapo!
Primer de tot vull donar-te les gràcies per escriure al consultor, imagino que no ha estat fàcil i que ho estàs passant força malament.
Des d'aquí i sense coneixe't evidentment no podem fer-te un diagnòstic però com tu has dit ja força indicis per pensar que pots estar patint un trastorn de la conducta alimentaria. Sé que veure-ho escrit i que t'ho digui no et deu agradar i fins i tot et deu espantar però crec que és molt important posar paraules al que t'està passant, perquè aquest serà el primer pas per poder sortir-ne. Entenc el que dius sobre el TCA i els nois, però aquest és un estereotip... hi ha nois que pateixen un trastorn alimentari i de fet cada vegada va a més ja que els mitjans de comunicació cada vegada creen un ideal de bellesa masculí més extrem i impossible d'aconseguir, igual que porta passant amb la noia des de fa molt temps.
Hi ha varies coses que tenen en comú les persones que pateixen un TCA: la baixa autoestima, la insatisfacció corporal i voler evitar el patiment emocional. Normalment el moment en que es decideix començar a fer canvis amb el menjar o l'esport es quan estàs passant una mala època i no et sents bé... d'alguna manera tota la obsessió amb el menjar fa que no et preocupis de les coses que realment et fan mal... que et desconnectis emocionalment. Et sembla que a tu et pot haver passat alguna cosa semblant?
El cos, el menjar i el pes son important però no son el més important i crec que en el fons ho saps. A partir d'aquí vull que sàpigues que el trastorn alimentari és cura però sempre que es faci un tractament especialitzat, en primer lloc amb un psicòleg especialista. Com et dic, és un trastorn psicològic.
Sé que el pas d'explicar-ho costa molt, que és com el teu secret millor guardat però t'estàs fent mal.
Per això és molt important que expliquis als teus pares el que t'està passant. Estic segura de que en realitat necessites aquesta atenció... però no la demanes o la demanes d'una forma que ells no entenen. Aquest és un pas molt important. Si no pots fer-ho amb els dos fes-ho amb el que tinguis més confiança. Si veus que parlant no et sents capaç una cosa que va molt bé és escriure una carta. No s'enfadaran no pateixis, però si és important buscar una solució el més aviat possible.
Per això penso que us aniria molt bé venir un dia a l'Associació, així podem parlar-ho amb calma i podem recomanar-vos on et poden ajudar. Et deixo la pàgina web, allà hi ha el telèfon. www.acab.org
Espero que truquis i decideixis ajudar-te a tu mateix... ningú mereix patir d'aquesta manera i estar més prim no farà que et sentis millor, de veritat.
Una abraçada
Carlota López Ballestar
Psicòloga
