TOT UN DESASTRE

La meva vida és un desastre. Des de petita he tingut un pare alcohòlic, maltractador i una mare amb depressió. Es podria dir que jo he criat a la meva germana petita degut a que cap dels pares ens feien cas. Ariba la ESO, els pares és dovoricien i comencen les burles, m'he estat autolesionant durant tot l'ESO, i durant 3r i 4t vaig estar amb bulímia. Voldria poder dir que vaig millorar, però la realitat és un altre. L'estiu abans reiniciar batxillerat vaig ingressar a un hospital psiquiàtric per intent de suïcidi. Al sortir començo el batxillerat i les coses van bé durant uns mesos, sembla que la meva mare em presta una mica d'atenció, és tot una farsa, va tindré por per un moment i no de que la seva filla és morís, sinó de que diria a la gent, no podia dir que sempre ha estat mala mare i que la seva filla patia depressió. Al veure les meves opcions decideixo deixar l'autolessió i ho substitueixo per anar al llit amb la primera persona que veig i veure tant de alcohol com pugui. Estic molt perduda, se que és el que haig de canviar però no veig la motivació en cap lloc, de vegades penso que no dec estar aquí.
Amb això no pretenc donar pena a ningú, em queden moltes coses per explicar.
Però mai he explicat la situació sencera a ningú, i aquest crec que és un proncipi

--