Por irracional q no se com solventar.

Bé, la veritat és que ni tan sols sé com explicar quin és el meu problema. Però estic asseguda al llit escriguent això mentre tremolo i ploro silenciosament i crec que ja és el moment que parli amb algun professional. Fa cosa d'una hora i mitja hora la meva mare i jo estàvem mirant la tele i estaven fent un episodi de Ley & Orden en el qual un home es dedicava a segrestar dones i deixar-les embarcades per a matar-les just després del part. El capítol començava amb una escena d'una dona parint i només de veure això ja m'han entrat ganes de vomitar el sopar. Per orgull propi he decidit quedar-me a veure una estona mes del capítol pensant que potser al cap de l'estona em calmaria però no ha estat així. Com més estona passava pitjor em posava i al final he decidit marxar a la meva habitació. M'he començat a posar més ansiosa pensant en quina possibilitat hi ha de que algun dia em passi a mi però no només això sinó que després m'he posat a pensar en quina possibilitat hi ha, en general, de que algun dia em quedi embaraçada per error, ja sigui per q m'hagin violat o pq s'hagi trencat el condó, etc. Veient que el que m'estava passant no era normal m'he posat a pensar en quant de temps fa que tinc aquesta por i la veritat és que no ho sabria dir. Que jo recordi fa com a minim sis o set anys que els nadons i els nens petits van començar a donar-me fàstic, alherores no sabia ni d'on venien. Més tard, quan ho vaig saber, no recordo que les meves emocions respecte aquest tema canviesin ja que no associava l'embaràs amb res que em sembles dolent o doloros. Temps després però el fet de veure dones embarcades o bebès va començar a crear-me una forta ansietat i ded de fa uns dos anys crec que la situació ha anat molt a pitjor. Les dones embaraçades ja no nomes em generen ansietat sino que en certa manera també em donen llastima. Els nens petit ja no em fan por, i si son silenciosos tampoc em generen ansietat però tot i així em fan bastant fàstic. No els hi faria mai cap mal però el fet de tenir un nen petit al costat (menys de 5 anys) em causa una gran ansietat i com més petit sigui no només en el moment d'estar al seu costat sinó també els dies posteriors. Ara el que em provoca mes ansietat però és la idea de pensar que em puc quedar embarassada. Tinc 16 anys, i mai ho he fet amb ningú però tot i així visc emparanoiada. Quan vaig als banys públics, si són mixtes em torno boja pensant q potser algun tio se l'ha cascat alla i que potser el seu semen entra amb contacte amb la meva vagina o coses per l'estil. He intentat parlar d'aquest tema amb els meus pares més d'una vegada pero no em fan ni cas, diuen que és una fase i que tard o d'hora em vindrà l'instint maternal i voldré tenir fills. Jo no ho crec, des de ben petita he dit q no en volia tenir, inclús molt abans de què comencessin aquestes pors. Buscant per internet he intentat trobar resposta a moltes preguntes que em faig sobre aquest tema però mai he obtingut resposta. Em pregunto d'on pot provenir aquesta por, ja que no recordo cap fet traumàtic que m'hagi passat ni a mi a ningú del meu entorn que hagi pogut causar-la. Jo em considero una persona bisexual pero a vegades em pregunto si es q ho sóc per aquesta por. És a dir, jo em sento sexualment atreta per altres dones pero em pregunto si no es una estratègia del meu cervell per evitar q ho faci amb un home i després viure encara mes angoixada. Suposo q seria molt més còmode sortir amb una dona. Desde luego les possibilitats de quedar-me embaraçada seien nules i mai hauríem de tenir una incomoda discusio sobre pq no vull tenir fills. No sé, a vegades crec q només m'agraden les dones per no haver d'afrontar la realitat de q si algun dia vull sortir amb un noi tindre veritables problemes. El pitjor de tot e que fins fa uns mesos m'excitava mirant vídeos de dones parint, en el moment en què ho veia em resultava excitant pero despres m'entrava molta ansietat i ganes de plorar o em quedava pertorbada durant uns dies i fins i tot una vegada vaig acabar vomitant. Al dia següent tornava a mirar vídeos d'aquell tipus pensant que si m'hi acostumava potser se'm passaria el fàstic però amb el pas del temps només ho vaig empitjorar i vaig decidir deixar de fer-ho. Creia que ho estava portant millor fins avui però en veure aquell episodi crec que m'ha entrat tota l'ansietat que portava reprimida tots aquests mesos. També em pregunto si realment vull se mare pq jo ara en tenir pot tinc molt clar q no ho vull ser en la vida pero vull saber q passaria si no estigues en aquesta situació. Vull saber quina seria la meva lliure decisió no subjecta a cap temor.

Perdo per escriure tant es q volia donar els més detalls possibles pq et poguessis fer una idea del que realment em passa per a poderme aconsellar millor. Només vull saber que puc fer per poder sortir d'aquesta situació sense haver d'anar a la consulta d'un psicoleg, ja que no crec que em sentis còmode havent de parlar d'això cara a cara amb algú a qui no conec.

Gràcies per la vostra ajuda.