hola? nose que fer:(..

hola! la meva historia es una mica liada, espero que la entengueu.. fa dos mesos hem va començar a agradar un noi.. bueno res, que ara ja te novia i l'estic oblidan, pero lo pitjor es que en el temps qu em'agradava, amb l'insti vam fer una excursió a Montserrat i alla.. un nen de la classe A, hem va començar a parlar, bueno, no gran cosa. Van passar uns dies, i hem van passar el seu watsapp sense haber-lo demanat.. (un amic meu) i clar, li vaig obrir, ola quetal.. em caus be blablabla.. i clar, li va dir a aquest amic meu, que si a mi hem mola ell, i el meu amic(va ser llest) i va dir un NO, ben clar.. i despres ell li va dir que igualment no volia res amb mi.. bueno lo que passa es que fa uns dies, al insti alguns cops hem giro, i de sobte el vec que hem mira, vaig al pati, i representa, que la meva millor amiga hem diu: (el eu nom..) ejem.. t'esta miran.. i clar, hem giro i el vec.. i clar nose que pensar.. a mes sempre el vec pensatiu i pf... nose que fer i tampoc se lo que sento, pero aixo si, no paro de somiar amb ell, i quan el vec hem fico a somriure com una tonta.. ajuda sisplau! nse que fer:((

Hola SeñoritaS! carai, perquè et costa tant acceptar que aquest noi t'agrada? Bé, és el que m'has trasmès en el teu escrit, per mi està clar que el veus amb uns altres ulls, no? Doncs no sé perquè et costa acceptar-ho. A més, sembla que ell et correspon i això ho fa molt millor encara. Ara bé, després que el teu amic li digues tan clarament que tu no li vas al darrera, evidentment ell també ha dit que no li interesses! Però una cosa és el que diem i una de ben diferent el que pensem i el que demostren els nostres gestos... aquestes mirades furtives... ai, em sembla que no hi ha lloc pels dubtes. Aprofita dona, si a ell també li agrades què pots perdre-hi?

Molta sort!

Marina Marull, psicòloga a InterPersonal Vic, www.interpersonal.cat