El millor viscut fins ara!

Aquest article va dirigit a aquells amb dubtes sobre el voluntariat. Us animo a fer-ho.

Encara recordo aquell setembre de l'any 2017 com si fos ahir! Quan vaig començar a fer de voluntària, per veure si podia potenciar les meves habilitats lingüístiques, ajudar als altres, descobrir noves maneres de fer... estava impacient i nerviosa però alhora, tenia molta energia i empenta.
Quan vaig veure la quantitat d'Erasmus que éreu, em vaig esfereir i em va envair una sensació de por, ja que mai havia tractat amb tantes persones. Per mi era tot un repte! Però tot em va passar quan vaig veure els vostres rostres el primer dia que ens vam conèixer. Alguns em miràveu amb curiositat, d'altres amb vergonya, i a poc a poc, ens vam anar coneixent, vosaltres a mi, i jo a vosaltres.
Uns dies abans, m'havia estat informant sobre activitats dinàmiques per ensenyar català a estrangers i cursos sobre la interculturalitat. Crec que vaig fer bé, ja que durant aquest curs s'ha creat un vincle especial entre nosaltres, ara sou els meus Erasmus.
Són moltes les anècdotes que podria explicar en aquestes línies i que guardo, com a moments molt preuats, dins del meu cor. El dia que us vaig ensenyar vocabulari bàsic en català(quins ulls més oberts que teníeu); el préstec de llibres a la biblioteca que a vegades ocasionava alguna rabieta perquè no trobàveu/ aconseguíeu el llibre que volíeu; els dies en què us convertíeu en petits protagonistes i petits mestres, a la vegada, gràcies als plats cuinats per tots vosaltres i les converses de bar on m'explicàveu curiositats sobre els vostres països; les diverses excursions que vam fer, amb els vostres entrepans, begudes i patates que sempre veníeu a compartir amb mi; La curta estança a Montblanc, on molts de vosaltres vàreu descobrir la llegenda de Sant Jordi; les festes d'aniversari en diferents pisos, on gaudíem i ens ho passàvem molt bé.
I com ja sabeu, ara arriba l'hora de tornar a casa per molts de vosaltres. Us trobaré a faltar! He tingut l'ocasió de gaudir estones fantàstiques amb molts de vosaltres, tot oblidant que demà seríeu a dalt d'un avió. Amb d'altres, l'època d'exàmens ens ha apropat, coincidíem a la biblioteca, al claustre a la sala d'estudi , al bar.... i alguns, quan em vèieu, tornaveu a fer aquella cara de nervis, aquella cara de vergonya que teníeu quan ens vam conèixer. Estudieu de valent, us deia, i us continuo dient.
D'aquí no res sereu a casa vostra, i podreu compartir amb els vostres familiars i amics totes les experiències viscudes, les que es puguin explicar. Em farà molta il·lusió que em recordeu juntament amb les meves companyes i companys. Les nostres portes sempre les trobareu obertes per a tots vosaltres.
Només em queda desitjar-vos molta sort en els vostres estudis i feines que començareu o continuareu.
Estudieu, feu-me cas. També heu de tenir per passar-ho bé, però sempre amb coneixement. I sobretot, deixeu-me dir-vos una última frase.
Mai digueu adéu, perquè dir adéu significa allunyar-se, i allunyar-se significa oblidar.
Sempre vostra,
Anna Mayench