una altra...

Boones, a veure no se molt bé com començar a explicar la meva situació, la cosa és que ja fa un temps que vaig fer dues consultes sobre el mateix tema (només he pogut trobar una de les que vaig fer, aqui deixò la referència http://www.adolescents.cat/consultori/ampliacio/43184).
La cosa és que abans pensaba que el que tenia la culpa de que no pugués parar de menjar dolços i xocolata i tingues la necessitat de no parar de menjar-los eren els meus estudis,, però ara, tot i que estic estudiant el que m'agrada i no pateixo tant per això, he vist que la meva inseguretat sobre el meu fisic anava augmentant, fins al punt que quan em miro només penso en que m'he engreixat, he canviat, que la roba que tenia de l'any passat ja no em va i més pensaments d'aquest tipus.... no puc parar de pensar que soc massa debil ja que a l'estiu passat vaig poder deixar de costat tot el que són dolços i menjar basura, però nose perque vaig tornar a menjar dolços i una altra vegada a perdre el control sobre la meva alimentació. Se que no és dolent menjar dolços però el meu problema és que una vegada començo em costa parar, el més fort no és això sinó que després em sento super culpable i intento compensar el que he menjat fent algo d'exercici per sentirme millor i pensar que ja no menjare més porqueries. Al dia següent torno a menjar més merda i una altra vegada a arrepentirme per el que he fet i així sempre. Cap persona que conec sap el que sento ni vull que ho sapiguin perquè se que són tonteries meves, m'agradaria tornar a tenir el cos que tenia l'any passat, que em miraba i no em preocupaba, clar que tenia complexos com l'alçada, cicatrius i altres però en cap moment va ser el meu pes. Durant un temps vaig intentar controlar les calories que menjava però ja vaig deixar de fer-ho, la veritat es que va a temporades la meva preocupació, hi ha dies que em dona igual i dic soc com soc i altres dies que no em coneixo. A més no tinc tampoc motius per estar malament i sentirme malament, és més durant aquest any alguna nit quan m'he sentit malament amb mi mateixa m'he arribat a fer alguns talls tot i que no eren gaire grans ni proofunds ja que després em parava a pensar i ho deixava de fer perquè no vull que per moment en el que em sento així em quedin cicatrius i bueno crec que m'he explicat fatal la veritat però moltes gràcies per llegir el meu missatge necessitava tornar a expressar-me a algun lloc on em puguin donar consells sense haver de parlar amb els meus pares. Mersii per el vostre treball, petons!.