Hola,
Moltes gràcies per la confiança d'explicar aquesta situació. No és fàcil reconèixer les autolesions, ni tampoc els afartaments.
Sincerament crec que hauries de parlar amb la teva família o amb alguna persona adulta que et pugui ajudar. Des d'aquí és molt complicat que et pugui ajudar totalment, et puc orientar i donar ànims, però la feina grossa et toca a tu: parlar-ho amb algú.
Descrius el que et passa així:
"Porque veo mi imagen en el espejo y no me gusta pk veo lo patetica que soy haga lo k haga pk siempre la cago en todo pk no siento nada y lo siento todo demasiado pk estoy bastante harta detodo pk me cuesta respirar pk noto un vacío en el pecho que no se va pk siento k soy la única pk me siento sola pk los comentarios de los demás me hacen demasiado daño y por ultimó Pk es como si yo saliera de mi cuerpo y me viese a mi misma y no me guata lo k veo y me asusta muchisimo no poder desacerme de esa sensación nunca."
I crec que es barregen moltes coses: sents que no t'agrada la teva imatge corporal, et castigues dient que la cagues SEMPRE (De veritat, sempre?), sents molt dolor però a la vegada creus que no sents, la teva angoixa ha pres forma en un buit al pit que no marxa, creus que no tens gent del teu voltant (mentre que moltes persones no saben que estàs així perquè intentes dissimular!)... i el que més em crida l'atenció: no t'agrada el que veus i vols solucinonar-ho.
Per tant, busca ajuda, explica-ho i si cal, imprimeix aquesta consulta per expressar millor com et sents. Però demana ajuda i em tornes a escriure, d'acord?
Una abraçada!
Laia Sala
@laiasala.psico