Torrada amb formatge Any: 2003 Comarca: Segrià
Data: 21/05/18 00:27
Que he de fer? Que passara si...
Holaa
Ja us vai fer una consulta fa un parell de setmanes i no me leu respost, pero com que ja se que teniu molta feina ajudantnos a resoldre els nostres problemes, us u torno a preguntar
Ultimament he tingut uns quants problemes amb el menjar, la cosa es que no se si es anorexia o els principis pero estic tot el dia a la bascula i si he engreixat em sento culpable, tot i aixi estic per sota del meu pes. Tinc 14 anys i medeixo 158 cm i peso 42
La questio es que l’any passat, quan vaig anar a ferme la revisio en pesava 45 i algo
He intentat engordar pero mes moolt dificil
La meva pregunta es: que he de fer. A ver en part en la revisio vull que sen donin compte i que majudin pero senfadaran i estaran tot el dia cridantme de que menjo poc i tal i no vull espatllar la relacio amb ells, per laltre costat no vull que se nadonin per si em treuen privilegis com anar a “berenar” amb les amigue o no ferme esmorzar o berenar quan vulga
Se que he de menjar mes pero no tinc gana i us u dic en serio que u e intentat
A partir de quin pes es comença el tractament per a la anorexia?
Quan sospitalitza?
Que em faran quan vegin que peso 42 kg o menys?
En que requereix lhospitalitzacio?
Visc a lleida, m’hospitalitzarien alli o maurien de portar a barcelona?
Es que soc mooolt conscient de que tinc un problema pero tinc molta por de ser la anorexica o que els hi faci pena a la gent que els importo quan em mirin
Tambe tinc por de ps no demanar ajuda tot i ser conscient del meu problema i que sem vagi de les mans i acabi hospitalitzada greu perk em fa molta por diru no se com ni quan pero em fa molta por perque tambe crec que creuran que u faig per cridar la atencio i tinc por de que diguin de que fins i tot jo me nestic donant compte del meu problema i mestiguin tot el dia fotent bronques
Carlota López Ballestar Data: 29/05/2018 17:10
Bona tarda guapa!
La setmana passada vam contestar la teva consulta. No sé si vas veure-ho.
Penso que ets molt conscient del que necessites ajuda i que evidentment tens por, sobretot por a perdre el control i a perdre aquests privilegis dels que parles. La idea a l'hora d'ajudar-te no és centrar-ho tot en el menjar sino en les teves emocions, en la teva autoestima i ajudar-te a tenir més eines per gestionar els conflictes.
El pas més important és parlar-ho amb la teva família i demanar ajuda com et vaig comentar l'altre dia, però així no pots continuar perquè cada vegada et et sentiràs pitjor tant física com emocionalment.
Podeu buscar ajuda a un psicòleg especialista en trastorns alimentaris o demanar hora al metge de capçalera. Si voleu també podeu venir un dia a l'ACAB (www.acab.org) i intentem veure que és el que necessites.
Una abraçada
Carlota López Ballestar Psicòloga
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.