Perduda en un mar de llagrimes💔

Hola! Ja fa temps vaig fer una consulta i em va servir de molt ja que em sentia sola i angoixada i ho vaig anar millorant. Però ara sento que torno a decaure en aquella foscor que em cegava els ulls de llàgrimes cada dia. No em considero una nena negativa, l'únic que tinc moltes coses guardades i difícils d'explicar que les porto arrossegant fa molt de temps. Sento que cada cop que intento aixecar-me torno a caure per un motiu diferent. Em sento utilitzada, enganyada, trista i sobre tot amb moltes ganes de saber que passa amb la meva vida. Perquè cada cop m'enfonso perquè la gent em fa la vida impossible. Em critiquen i al meu institut no puc anar per en lloc ja que molta gent em mira malament i no se perquè. Sento que ho faig tot malament, que no em mereixo res. He estat pensant sobre el tema i crec que aquesta edat una de les coses que fa més mal de la gent es la gelosia i la falsedat. Trec molt bones notes i diguem que no soc lletja per dir-ho aixi jaja. Tinc bon cos, però crec que això també fa que la gent sigui més gelosa i em vulgui fer mal ja que saben que soc una persona amb moltes coses a dins. Pff arriba un punt que ni jo mateixa penso que això li pot passar una persona però aqui estic. Em penso que la vida és un malson i que quan em desperti, estarè bé amb tothom i no em sentire tant malament amb mi mateixa. Sempre intento anar a l'institut amb un somriure, ho intento, però sempre arriba el moment del dia en que el cor se'm trenca i sento que tot em va encontra perquè es que pff son moltes coses i se que no tot es soluciona així com així, però em va bé escriure i dir com em sento. Jo amb la meva tutora de l'escola n'he parlat daixò ja que molts cops em veu plorant a classe, però no es el mateix, crec jo. Espero poder tornar a parlar amb ella i explicar-li tot, des del principi fins al final. Moltes gràcies.

Una abraçada a tothom que pugui arribar a llegir això!