Hola bonica,
Gràcies per continuar escrivint perquè així podem buscar conjuntament una mica de lluny en aquest túnel tan fosc on estàs passant. Realment dos dies sense tallar-te és una bona notícia! És un esforç, però ho pots aconseguir. Es tracta d'anar allargant cada vegada unes hores més...
Per altra banda, creus que el millor és no explicar-ho a ningú, que els altres ja en tenen prou amb els seus problemes, però no és així. Ets important per la gent del teu voltant, és valuosa i et volen veure feliç. Segurament s'adonen que no estàs bé però no saben com apropar-se a tu.
Intenta busca alguna persona amb qui et puguis desfogar (pots continuar escrivint-me), però és necessari que sigui cara a cara, que hi hagi contacte (pell amb pell).
També et faré una pregunta:
Busca en els teus records què et feia sentir bé abans, què t'agradava fer i què et feia feliç. Quan estem en moments baixos, recuperar allò que ens agrada és necessari. Busca-ho! ;)
Una abraçada! (ves-me informant, d'acord?)
Laia Sala
@laiasala.psico