DIFERENCIA D'EDATS.

Hola!
L'any passat jo anava a segon i vaig començar a tindre un feeling molt especial amb el meu tutor de uns 30 anys(casat) pero no molt guapo. El cas esque aquesta relació anava a més a mesura que abançava el curs. Hem va posar tot el curs amb la meva taula al costat de la seva, sempre s'apropava a mi cuan hem veia, ens miravem molt, ell sempre volia saber qui hem semblava guapo i si li deia algun noi, ell es ficava gelos, a vegades cuan no venía el profe de educació fisica venía ell de guardia i jugavem a básquet, un día hem va fer assentar-me al seu costat i hem va començar a pintar el braç amb boli,un altre profe meu que vivía amb ell hem llençava moltes indirectes com per exemple que parlava molt de mi, hem feia surtir de clase amb ell i parlavem, Ens picavem, tontejavem, i moltes coses mes, pero jo, de tot això no hem donava compte al principi. Al segon trimestre hem va dir que aquest era el últim any que estaba aquí i que al acabar marcava a altre insti. D'aquí cap endavant va ser quan hem vaig començar a donar compte del que realment sentia, li vaig explicar a la meva millor amiga i ella hem va dir que es notava, llavors vaig passar una época dolenta en acceptar-ho. A final de curs les meves millors amigues hem van aconsellar fer una carta on expreses els meus sentiments i aixi ho vaig fer. Quan va arribar l'últim día vaig esperar a que tothom s'anes i se la vaig donar. Per la tarda vaig rebre un missatge per WhatsApp d'ell(encara no se com va aconseguir el meu numero) dient-Me que li havia agradat la carta i que volia quedar amb mi per parlar i despedirnos. Per motius externs no va poder ser i ell es va anar. Quan vaig començar aquest nou curs vaig començar a notar com que el profe que vivia amb ell sabía algo de la carta ja que hem llençava com indirectes. El cas es que va vindre un cap de setmana, hem vaig enterar gracies al altre profe que m'ho va dir, i va quedar amb molts alumnes pero a mi no hem va dir res. Pero fa una setmana va vindre a l'ins i Jo al veure-ho primer hem va entrar com un atac de panic, alhora del pati hem vaig tranquilitzar. Despres va pujar a classe un quart d'hora. Al principi per por de la seva reaccio mirava cap abaix,jo notava que hem mirava i al minut hem va preguntar que hem passava i perque no parlava. A partir d'aqui jo hem vaig integrar mes a la conversa i no ens paravem de mirar, ell llançava indirectes, encara que no era de les que mes parlava de mirarme i no paravem de sonriure com tontitus. Al final hem va dir que d'aqui una setmana vindria.La veretitat es que tinc una hipotesi i es que ell la carta se la va pendre com una mica malament en el sentit de que soc un alumne pero que al estar junts tot canvia i el cor mana.Sincerament crec que això es real i que ell també ho sent. Pero se que es algo impossible i que no te ni cap ni peus, per tant pensó que potser parlant a soles i despedintnos definitivament com deu mana m'ajudaria a oblidar-ho i aixi ficarli un final a aquesta historia.
Vosaltres que penseu? Podria ser de que el amor sigui mutu?Es podria lluitar per aquest amor?Es una bona idea la de la despedida final?Va estar be lo de la carta o hem vaig passar?
Espero que hem pogueu ajudar, gracies.