Hola bonica,
És natural que et preocupis, però tens una gran sort: els teus pares et volen ajudar i estan al teu costat.
A vegades no sabem què ens passa ni trobem el motiu per sentir-nos més vulnerables o més tristes, jo no ho puc endevinar, però intentaré donar-te algunes eines/preguntes per ajudar-te a descobrir-ho tu mateixa:
Intenta observar-te una mica per poder veure si hi ha alguna qüestió que hi estigui relacionada. També és possible que el teu cos i la teva ment et demanin un temps per tu i per això es posen en mode "tristesa" i recolliment, per afavorir trobar un moment per pensar en tu i recol·locar alguns aspectes de la teva vida.
Espero haver-te ajudat una miqueta ;)
Una abraçada!
Laia Sala
@laiasala.psico