Bona tarda bonica!
Primer de tot vull dir-te que estic molt i molt contenta de que hagis escrit. Per mi, aquest text ja és una manera clara de demanar ajuda, i m’alegra que hagis confiat amb nosaltres.
Si t’hi fixes, per una banda dius que vols demanar ajuda però que no saps a qui i per altre banda dius que has deixat de parlar-te amb el teu millor amic per intentar-te ajudar.
Sé que estàs enfadada, perquè sents que t’ataquen i que estan explicant el teu secret però això és el que defineix un amic de veritat. La persona que es preocupa per tu i que és capaç d’afrontar que et puguis enfadar molt només per intentar ajudar-te, perquè ho necessites.
Res que s’hagi d’amagar a la gent sol ser massa bo… sé que hi ha una veu interior que et diu que el pitjor que et pot passar és que ho sàpiguen, perquè creus que així et trauran el control de la situació. Però si intentes pensar-hi t’adonaràs que el control no el tens tu.
Cada vegada et sents més forta per resistir però més dèbil, més cansada i més deprimida… fins i tot has arribat a pensar en acabar amb tot. Aquesta no és la solució i ho saps. Hi ha una frase que m’agrada molt i que espero que et serveixi. La pots apuntar en un paper i deixar-la en un lloc visible. Diu “No prenguis decisions permanents amb emocions temporals”. Rés és per sempre, això passarà. T’ho dic de veritat!
Però necessites ajuda. No et mereixes patir així. Ni tu ni ningú. Si perdre pes fos tant genial no creus que et sentiries millor? Però saps que no és la solució.
Pel que sembla tot apunta a que estàs patint un trastorn de la conducta alimentaria. És un trastorn psicològic que afecta molt la relació amb el cos i amb el menjar.
Has de parlar amb els teus pares. Sé que penses que s’enfardaran però no serà així… és la por la que et diu que no ho facis, i la por a perdre el control. Recorda… ja no el tens!
És important que un psicòleg t’ajudi a que puguis explicar tot el que et passa, a que pugis explicar tot el que et passa i pugui donar-te eines per millorar la teva autoestima i pugis gestionar les teves emocions de manera diferent.
Quan ens fa molta por a vegades va molt bé escriure una carta, com m’has fet a mi. Ho has explicat súper bé.
Espero que el que t’escric et serveixi per fer aquest pas. El més difícil ja ho has fet, explicar-ho i reconèixer el que t’està passant. Sé que no és gens fàcil.
T’envio una abraçada molt gran i molta força!
Estem aquí pel que necessitis. No dubtis en escriure sempre que ho necessitis.
Carlota López Ballestar
Psicòloga