Hola, em fa una mica de vergonya fer la consulta aquesta per la meva edat, però bueno. (tinc 23 anys)
El cas és que quan tenia 14 anys estava molt gorda, pesava 80kg i no recordo quan media. Vaig decidir que volia perdre els kg per sentir-me millor. Vaig anar amb una infermera que em va ajudar molt amb el tema del menjar...vaig aconseguir aprimar 10kg amb 1 any (14 a 15 anys). Després em va dir que ja no calia aprimar més, perquè era alta, i el pes ja estava bé. Vaig deixar de anar amb la infermera, i encara no sé com vaig aprimar 5kg més. O sigui que llavors pesava 65 i ara medeixo 1'70, i llavors ja diria que media 1'70. Jo encara volia aprimar més, i també estava molt orgullosa perquè havia aconseguit a aprimar de forma saludable i havia après bons hàbits i tal.
Però un dia entre 18-19 anys vaig voler tornar-me aprimar més... perquè me cosina (3 anys menys que jo) havia començat a vigilar amb el menjar... i m'ho va enganxar les ganes d'aprimar-me encara més.
Als 19 anys vaig començar anar amb una psicòloga per altres coses... i també als 19 anys vaig començar a vomitar, tot i que no era a diari i crec que menjava bastant normal, només que feia afartaments molts i llavors em sentia molt penedida. I dels 19 fins ara els 23 vomitava de tant en tant. Ara potser porto uns mesos sense vomitar... però em venen pensaments i tal.
L'any passat em van ingressar pel TLP i l'any passat vaig quasi deixar de menjar, i havia arribat a pesar 59kg, o sigui de 65 a 59kg i la meva intenció era deixar de menjar per complet, el principi anava molt bé perquè podia aguantar bé sense menjar gaire, però un dia de cop i volta vaig tornar a fer afartaments, llavors quasi no menjava els àpats normal, però per la nit ho esgarrava tot... i vomitava però vomitava sempre, o sigui que em sentia tope culpable.
Quan em van ingressar pos vaig començar a guanyar pes... perquè vaig tornar a menjar normal i tal...
Ara torno a pesar 80kg.... o sigui com els 14 anys... em sento molt gorda i una fracassada, ja que tot lo bé que havia fet fa temps ja va anar tot a la merda...
En l'actualitat per dinar tinc molta ansietat i menjaria molt... i el berenar és lo pitjor bereno allà a les 16:00 i bereno més d'un cop i alguna de les coses que menjo és porcaries.
Ser que és molt fort lo que diré, però tinc ganes de ser anorèxica, i penso en tornar a fer lo que ja vaig fer un cop, que és deixar de menjar. Perquè he intentat de tornar a menjar saludable i tot, però no m'aprimo i perquè no puc evitar la gana... i bueno en fi... no sé si ho haureu entengut...
No sé què fer per aprimar... i per no tenir tanta gana...
Carlota López Ballestar Data: 09/02/2018 13:43
Bon dia guapa!
La veritat és que m'alegra molt que hagis escrit al consultori. L'edat aquí és el menys important, ja que és un espai a utilitzar sempre que necessitis.
Ho has explicat molt bé, i t'entenc perfectament.
Penso que una de les coses importants és que puguis fer un tractament especialitzat en el trastorn de la conducta alimentaria. El control i el descontrol son dues cares de la mateixa moneda i un no existeix sense l'altre. Sé que t'encantaria poder girar la moneda però és molt complexa i encara que ara no ho recordis, més prima i amb una simptomatologia restrictiva tampoc et senties bé amb tu mateixa.
Penso que has de buscar algú que et pugui ajudar, un psicòleg o centre especialista. Un espai en el que sentir-te acompanyada. La solució MAI està en girar la moneda... en perdre pes, en controlar...
Sé que aquesta no és la resposta que vols però crec que és la que necessites.
Demana ajuda (Si... una altre vegada). Ja sé que costa, que cansa molt i que fa molt mal però no pots seguir així.
Si vols pots venir un dia a l'ACAB (www.acab.org) i intentarem ajudar-te. Escoltar-te i acompanyar-te.
Una abraçada molt gran!
Carlota López Ballestar Psicòloga
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
