futur

Hola adolescents i gràcies pel vostre treball!
No voldria que s'allargués massa però es que ja no puc més. Ara mateix estàvem al menjador i estàvem parlant del que jo volia estudiar de gran. Vull estudiar medicina. Bé, doncs el fet és que el meu pare no fa res més que desanimar-me, literalment. Em diu que sóc massa cagada com per arribar a ser doctora i que no em veu fent això. Jo trec molt bones notes i m'ho estic currant molt a batxillerat per poder entrar a la carrera. I no entenc per què em diu això. Sincerament, el que fan aquest comentaris és que perdi autoestima i que cregui que mai aconseguiré fer el que vull. Segons el meu pare seria massa cagada per veure cadàvers o ferides greus. Ni jo ho sé! Com pot saber-ho ell? Al final m'acabo menjant l'olla pels seus desagradables comentaris i m'intento autoconvèncer de que hauria d'estudiar una altra carrera. El fet és que sempre m'han interessat molt tot el relacionat amb enfermetats i la slaut i m'agradaria ajudar a la gent. Però començo a pensar que potser sí que sóc massa cagada, no ho sé. Me mare en canvi, molt diferent en tots els aspectes a ell, sempre li diu que sí que ho seré i que ella sí que em veu. Potser sí que seria una cagada i em desmajaria si veiés una operació, esq no en tinc ni idea!
L'altre dia vaig anar a fer-me un anàlisis de sang (no era el primer) i em vaig desmajar, nose pq perquè he vist sang més d'un cop i mai m'havia afectat! I sabeu que va dir el meu pare? : Com vols ser doctora si et desmaies en una analítica? I sempre és igual. Però sabeu que? Quan algun fmailiar li pregunta, ell va i diu que si que farà el possible perquè pugui ser metge bla bla... em repugna el seu caràcter.
Doncs bueno, volia demanar-vos consell, potser té raó el meu pare, i sí, potser seria una metgessa estúpida amb por a tot, que és el que em fa creure el meu pare que seré si estudio medicina.
i sé que potser no sabeu que contestarm-e o també penseu com ell. Però necessitava explicar-ho a algú que no em prejutgés i em digués ' esq tia si et vas desmajar no siguis metge, q no vals'. Perquè és el que vull fer. I em fa ràbia que aquests comentaris facin que desconfii de mi mateixa i cregui que mai ho arribaré a ser.
Perdó pel rollazo, però necessitava explicar-ho perquè sempre és el mateix.
Si em podeu aconsellar i opinar sobre què penseu us seria molt agraïda, ja que la meva motivació a batxillerat per treure tot excelents ha estat veure'm en un futur amb una bata blanca.
Gràcies i petons.
PD: No publiqueu la consulta a les noticies principals siusplau!