Hola!

Bon any per tu també!!

A veure... anem a pams:

• Si et ve de gust jugar amb nines, mirar pel·lícules adreçades a tots els púbics i no centrar-te en els nois... endavant! Ningú t'ha d'obligar a fer quelcom que no vols! Com diu la teva mare, cadascú va canviant els seus gustos i interessos a mesura que passa el temps. No ens podem forçar a créixer abans d'hora ni tampoc a mantenir-nos "petits". Tu mateixa ja notaràs que perds l'interès per algunes coses i et comencen a agradar d'altres...
• M'encanta que estiguis superant aquesta por! Les pors serveixen per avisar-nos d'alguns perills. És com una alarma interna. Per tant, t'avisa que anant al metge potser tindràs algun dolor. De totes maneres, el teu cap té la capacitat per raonar que aquest perill és relatiu i que serveix per evitar mals pitjors. Segueix així!
• És fantàstic que prenguis aquestes precaucions amb internet! Tant de bo tothom ho fes! No hi ha cap problema en assegurar-te que les pàgines que consultes tenen garanties. Continua així!

L'únic que has de tenir en compte és detectar aquestes "paranoies" que t'apareixen. Et proposo un joc: quan t'apareguin, apunta-les en un paper i guarda-les una setmana. Al cap d'una setmana les pots rellegir i decidir si: 

• a) és una tonteria i la llences a les escombraries
• b) encara tens dubtes i la guardes una setmana més
• c) l'ensenyes a algú important per tu i que et doni la seva opinió. 

En cas que la guardis una setmana més, hauràs de buscar alternatives a aquesta paranoia. És a dir, què pots fer per frenar aquesta situació?

I recorda, si la teva ment és capaç d'imaginar-se tants perills, també és capaç d'imaginar-se solucions!!

Una abraçada!

Laia Sala

@teràpia25