Pf realment no se ni per on començar. Vaig tenir depresio, ancara hem medico pero ara fa un mes el meu pare ( amb el que tenia moltisima relacioni mel estimaca com a ningu) va morir de cancer. Se que no estic sola, tinc amics i familiars que mapollen pero igualment, per fora sembla que estigui be i que ho porti be pero per dintre estic destrossada i se que hem direu has de deixar veure els teus sentiments i no es que no vulgui fer-ho pero ho intento i no puc... la psicologa de la escola hem va cridar per parlar amb ella i jo anava cap alla pensant que li diria que realment estava fatal, que tenia ganes de plorar constanment pero no hem sortien les paraules. Amb la unica person que vui parlar es amb la meva profesora de plastica que va ser a ella la que li vaig dir lany passat aue tenia depresio i hem tallava i hem va ajudar moltisim pero l’unic problema esque ella ja deu d’estar cansada de mi, ja no es la meva tutora, nomes la meva profesora 3h setmanals i siguiem sincers ancara que ella va venir al enterrament no l’importa la meva vida, ella ja te els seus problemes i se que direu parla amb ella, t’escoltara i aixo pero no se m’entra la vergonya i soc incapaç... Ademes estix molt precupada perque ultimament casi no menjo ( la meva mare ja ho sap i diu que pot ser efectw secundari de les pastilles ) pero esque no menjo res, no esmorzo, dino com a molt un plat a l’escola i a vegades ni sopo i no se a veure gorda no estic pero ara tothom m’esta fient que estic mes prima i mes guapa i ñlavors cada cop perdo mes la gana i estic molt precupada...
Estrella Dorca Data: 04/01/2018 16:41
Hola anònima,
Em sap molt greu que estiguis vivint aquesta situació. Una abraçada molt gran perquè és un moment complicat.
Intentaré ajudar-te d'alguna manera, tot i que crec que l'ajuda d'un/a professional (psicòleg/a) et podria ajudar moltíssim!
La teva professora de plàstica va venir a l'enterrament perquè l'importen els seus alumnes! i segurament tu has sigut una alumna destacada en el seu paper com a mestra, així que confia en ella. Si et va ajudar una vegada, ho tornarà a fer de nou. Ella és al teu costat, no la facis fora!
Intenta buscar estratègies per treure el dolor (a poc a poc anirà perdent intensitat). Fes-ho a través de l'art (dibuix, escriptura, música, fotografia...) o bé a través de l'esport (córrer, nedar...). Deixa que vagi sortint el teu patiment.
Comença a cuidar-te i a deixar-te cuidar. Això implica l'alimentació, el son i els mimos de les persones importants.
No tens cap obligació de "ser forta". Tens tot el dret a estar enfadada amb el món i a estar trista, així que no t'amaguis aquests sentiments. Busca ajuda per canalitzar-los i no destruir-te, d'acord?
Una abraçada!
Laia Sala
@teràpia25
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.