No sóc feliç

Hola Elena! M'agradaria molt que m'ajudessis:)
Fa un temps, vaig patir bulímia i un trastorn depressiu amb el qual vaig arribar a un punt amb el qual vaig necessitar ajudar professional. Avui en dia ja no tinc aquests problemes, però no em prenc la vida amb la mateixa il·lusió que abans, no em noto tan feliç com era abans. Sempre havia sigut la típica noia a la que tothom veia contenta, que sabia ajudar als altres, que animava a tothom... No ho sé, ara noto que no sóc com era abans, i podria dir que 'em trobo a faltar'. Tot i que tinc el que desitjo (bones amigues, un nòvio a qui m'estimo moltíssim, uns bons pares, vaig bé en els estudis...) no em noto plena, sento que em falta alguna cosa per tornar a ser la noia feliç que era abans.
Què puc fer?
Ho sento per la parrafada, però no sabria resumir-t'ho, espero que em puguis ajudar<3

Hola Maria! Sóc l'ELi Aulet. Psicòloga d'Interpersonal. Doncs et diría que hauràs d'anar veient què creus que és el que et falta i si realment et falta res....hem d'aprendre de que a la vida no sempre ho podem tenir tot, i que tot i això tenim l'habilitat de ser feliços. Si et trobes a faltar reflexiona i apunta quines coses feies abans que et feien veure que res una eprsona feliç. Per exemple, el parlar amb la gent, etc, tot el qeu dius! i serà qüestió de que tornis a recuperar aquestes coses què feies!! Veuràs que a la que comencis a fer aquests petits canvis , aniràs retroban-te a tu mateixa. Potser al principi et costarà una mica d'esforç, però així és com s'aconsegueixen les coses! No podem pretendre que la vida es solucioni per art de màgia! Pensa: si passés un miracle i demà et llevéssis amb aquest miracle, que seria que tornes a ser la d'abans què faries demà? i ho fas! i així cada dia! funciona molt bé! Eli Aulet www.interpersonal.cat